Voldria cridar l’atenció dels pares sobre el concepte
d’Adolescent madur que s’està introduint de forma larvada a
la nostra societat, en contra de la cultura de la vida, i
també dels problemes que comportaria la seva articulació legal. No
són associacions anònimes les que promouen aquest canvi sinó de pes,
com són, en el meu àmbit, el Comitè Consultiu de Bioètica de
Catalunya i el mateix Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
La idea és que sigui el metge, i en ocasions altre
personal sanitari, qui de forma -en la pràctica- molt banal, en el
temps curt que dura una consulta, amb motiu de garantir l’autonomia
i el dret de confidencialitat del pacient, determini si un
adolescent és prou madur com per rebre assistència mèdica
sense coneixement dels seus pares, com podria ser en el cas
d’addicció a drogues, o de malalties de transmissió sexual, o per
rebre anticonceptius i la píndola de l’endemà, o ser objecte de
pràctiques tals com l’avortament i l’esterilització.
No ho podem deixar passar: els pares són aquelles
persones que millor poden defensar el interessos dels seus fills, i
els seus responsables. Ni el poder públic ni els metges no poden prendre’ls aquesta
responsabilitat.
Dr. Arcadi de Arquer
La Vanguardia; 12/VIII/07
