Sóc una lectora habitual del seu diari, ginecòloga en un hospital
públic, on es vénen realitzant interrupcions voluntàries de la
gestació des de l'aprovació de la llei. Mai no m'ha agradat la forma
en la qual tracten les notícies mèdiques, però el passat dia 1 s'ha
traspassat un nou límit, en ser el propi editorial del diari, "Aborta
como puedas", el que insta, fins i tot al ministeri fiscal, a
investigar els metges sobre la seva presumpta objecció de
consciència. Tot això adduint mitges veritats i dades no
contrastades que contribueixen a la manipulació de l'opinió pública.
-
Com
tothom sap, la immensa majoria dels més de 90.000 avortaments
legals que es realitzen al nostre país s'acullen al supòsit del
greu risc per a la salut psíquica de la mare. Hi ha algú, que no
sigui un hipòcrita, que cregui que de veritat existeixen tants
trastorns mentals greus que justifiquin mèdicament un
avortament? A la pràctica això suposa que a Espanya hi ha
l'avortament lliure.
-
En
la sanitat pública hi ha molts metges que no són objectors.
Tanmateix, no estan disposats a firmar certificats que no
estiguin justificats, la qual cosa comporta que només es
realitzin aquells avortaments que deriven d'una aplicació
estricta de la llei.
-
No
conec un sol cas de metge objector en la pública que realitzi
avortaments en la medicina privada. Una afirmació tan greu com
la que vostès realitzen hauria d'estar avalada almenys per
alguna dada contrastable.
-
Espanya és un país on els mètodes anticonceptius no és que no
siguin gratuïts, sinó que ni tan sols no estan finançats
parcialment per la sanitat estatal com altres medicaments. No
veig quin seria el motiu per el qual l'avortament lliure, un
mètode que no s'ha de fomentar, sí hauria d’estar-ho.
-
D'on han tret que realitzar avortaments en els hospitals públics
sigui més barat? El cost dels processos hospitalaris està
relacionat amb la complexitat i les prestacions que ofereix un
hospital, de manera que, per posar un exemple, no és rendible
realitzar un avortament en un centre preparat per dur a terme
trasplantaments hepàtics. A més, si els 90.000 avortaments es
realitzessin en la sanitat pública, què seria de les llistes
d'espera quirúrgica? Això a vostès ni els preocupa, ni tenen per
què pensar en això. És més senzilla la demagògia.
Dra. Margarita Benedicto
El País; 4/VIII/07
|
