Les cèl·lules mare adultes de l'ull serveixen per recuperar
l'epiteli espatllat i restaurar la transparència corneal, segons un
estudi de la Clínica Universitària de
Navarra.
Un nou mètode de
cultiu de cèl·lules mare adultes, dissenyat a l'Àrea de Teràpia
Cel·lular de la Clínica Universitària de Navarra, ha provat la seva
eficàcia per cultivar cèl·lules mare de còrnia. Així ho ha demostrat l'oftalmòloga d'aquest centre hospitalari Ana Fernández Hortelano en
l'aplicació de la tècnica de cultiu al tractament de malalties de la
còrnia mitjançant cèl·lules mare en 70 animals d'experimentació
(conills). El procediment té com a objectiu recuperar l'epiteli
danyat i restaurar així la transparència de la còrnia.
El treball ha comprovat l'eficàcia terapèutica de l'ús de cèl·lules
mare corneals en pacients amb patologies de la còrnia, com a
cremades o herpes ocular, mitjançant la utilització de cèl·lules
mare de l'ull sa contralateral . Consta de dues parts essencials: d'una banda, descriu el disseny d'un nou mètode de cultiu cel·lular
i, per l'altra, explica l'aplicació clínica del procediment.
A partir d'una biòpsia de reduïdes dimensions, la nova tècnica de
cultiu permet multiplicar les cèl·lules mare obtingudes fins a
aconseguir les necessàries perquè el tractament resulti efectiu.
La mostra cel·lular es pren del limbe de l'ull sa del pacient, que és
l'estructura ocular responsable de la transparència de la còrnia.
La importància del mètode de cultiu rau en què permet "caracteritzar
les cèl·lules obtingudes; és a dir, conèixer la quantitat i
viabilitat de les unitats que s'utilitzaran".
El mètode dissenyat combina el cultiu en placa de plàstic amb el de
membrana amniòtica. La novetat de la tècnica se centra en la primera
fase, en la què s'utilitza la placa de plàstic.
El fragment de teixit de l'ull sa es divideix en fraccions més
petites que es cultiven en la placa. S'aconsegueix així un nombre
major d'halos de cèl·lules mare. Una mostra de les cèl·lules
obtingudes s'envia al laboratori d'Anatomia Patològica, on es
verifica la viabilitat i qualitat de les unitats cel·lulars.
Corroborats aquests extrems, les cèl·lules es traslladen a cultiu
sobre membrana amniòtica, molt adequat quan es tracta de cèl·lules
mare que seran trasplantades per a tractaments de regeneració
ocular.
Una vegada a la membrana amniòtica, les cèl·lules troncals s'expandeixen de
forma homogènia, la qual cosa facilita la identificació cel·lular
per elegir les unitats més adequades per al tractament.
La segona part de la investigació ha consistit en l'aplicació
clínica del trasplantament de cèl·lules mare adultes en conills als
quals se'ls havia induït una lesió corneal epitelial, causant de la
pèrdua de transparència corneal. Es tracta d'una patologia que no
respon a un trasplantament de còrnia ni a altres tractaments
convencionals.
El procediment aplicat per Fernández Hortelano consisteix a obtenir
aquest tipus cel·lular, cèl·lules mare corneals, mitjançant una
biòpsia de la còrnia de l'ull sa del conill. Es tracta d'una mostra
petita de cèl·lules, de 3 per 4 mm, per la qual cosa l'ull
contralateral no perilla. Les cèl·lules mare adultes s'implanten a
l'ull danyat amb la regeneració el limb, la recuperació de l'epiteli corneal i la transparència
de la còrnia. Els resultats aconseguits mostren "una recuperació de l'epiteli corneal en el 60 per cent dels animals tractats".
Diario Médico
23/VII/07
