Volguts germans i germanes:
És per
a mi una verdadera alegria rebre en aquesta audiència tan nombrosa
als membres de
la Pontifícia
Acadèmia per a la vida, reunits en ocasió de la XIII assemblea
general; i als que han volgut participar en el congrés que té per
tema: "La consciència cristiana en suport del dret a la vida".
Saludo al senyor cardenal Javier Lozano Barragán, als arquebisbes i
bisbes presents, als germans sacerdots, als ponents del congrés, i a
tots el qui heu vingut de diversos països.
Salutació en particular a l'arquebisbe Elio Sgreccia, president de
la Pontifícia Acadèmia per a la vida, a qui agraeixo les amables
paraules que m'ha adreçat, així com el feina que du a terme,
juntament amb el vicepresident, el canceller i els membres del
consell directiu, per realitzar les delicades i vastes tasques de la
Pontifícia Acadèmia.
El tema
que heu proposat a l'atenció dels participants, i per tant també de
la comunitat eclesial i de l'opinió pública, és de gran importància,
ja que la consciència cristiana té necessitat d'alimentar-se i
enfortir-se amb les motivacions múltiples i profundes que militen en
favor del dret a la vida. És un dret que ha de ser reconegut per
tots, perquè és el dret fonamental respecte als altres drets humans.
Ho afirma amb força l'encíclica
Evangelium vitae: "Tot home obert sincerament a la veritat i al
bé, fins i tot entre dificultats i incerteses, amb la llum de la raó
i no sense l'influx secret de la gràcia, pot arribar a descobrir en
la llei natural escrita al seu cor (cf. Rm 2, 14-15) el valor sagrat
de la vida humana des del seu inici fins a la seva fi, i afirmar el
dret de cada ser humà a veure respectat totalment aquest bé primari.
En el reconeixement d'aquest dret es fonamenta la convivència humana
i la mateixa comunitat política" (n. 2).
La
mateixa encíclica recorda que "els creients en Crist han de
defensar, de manera particular, i promoure aquest dret, conscients
de la meravellosa veritat recordada pel concili Vaticà II: "El Fill
de Déu, amb la seva encarnació, s'ha unit, en certa manera, amb tot
home" (Gaudium et spes, 22). En efecte, en aquest esdeveniment
salvífic es revela a la humanitat no només l'amor infinit de Déu,
que "tant va estimar al món que va entregar al seu Fill únic" (Jn 3,
16), sinó també el valor incomparable de cada persona humana" (ib.).
Per
això, el cristià està contínuament cridat a mobilitzar-se per
afrontar els múltiples atacs als quals està exposat el dret a la
vida. Sap que en això pot comptar amb motivacions que tenen arrels
profundes en la llei natural i que per tant poden ser compartides
per totes les persones de recta consciència.
Des
d'aquesta perspectiva, sobretot després de la publicació de
l'encíclica Evangelium vitae, s'ha fet molt perquè els continguts
d'aquestes motivacions poguessin ser més ben coneguts en la
comunitat cristiana i en la societat civil, però cal admetre que els
atacs contra el dret a la vida a tot el món s'han estès i
multiplicat, assumint noves formes.
Són
cada vegada més fortes les pressions per a la legalització de
l'avortament als països d'Amèrica Llatina i als països en vies de
desenvolupament, també recorrent a la liberalització de les noves
formes d'avortament químic sota el pretext de la salut reproductiva:
s'incrementen les polítiques del control demogràfic, malgrat que ja
se les reconeix com a pernicioses fins i tot en l'àmbit econòmic i
social.
Alhora,
als països més desenvolupats augmenta l'interès per la investigació
biotecnològica més refinada, per instaurar mètodes subtils i estesos
d'eugenèsia fins a la recerca obsessiva del "fill perfecte", amb la
difusió de la procreació artificial i de diverses formes de
diagnòstic encaminades a garantir la seva selecció. Una nova onada
d'eugenèsia discriminatòria aconsegueix consensos en nom del
presumpte benestar dels individus i, especialment als països de
major benestar econòmic, es promouen lleis per legalitzar
l'eutanàsia.
Tot
això s'esdevé mentre, en un altre vessant, es multipliquen els
impulsos per legalitzar convivències alternatives al matrimoni i
tancades a la procreació natural. En aquestes situacions la
consciència, de vegades arrossegada pels medis de pressió
col·lectiva, no demostra suficient vigilància sobre la gravetat dels
problemes que estan en joc, i el poder dels més forts debilita i
sembla paralitzar fins i tot les persones de bona voluntat.
Per
això, resulta encara més necessari apel·lar a la consciència i, en
particular, a la consciència cristiana. Com diu el Catecisme de
l'Església catòlica, "la consciència moral és un judici de la raó
pel qual la persona humana reconeix la qualitat moral d'un acte
concret que pensa fer, està fent o ha fet. En tot el que diu i fa,
l'home està obligat a seguir fidelment el que sap que és just i
recte" (n. 1778).
Aquesta
definició posa de manifest que la consciència moral, per poder guiar
rectament la conducta humana, abans que res s'ha de basar en el
sòlid fonament de la veritat, és a dir, ha d'estar il·luminada per
reconèixer el verdader valor de les accions i la consistència dels
criteris de valoració, de manera que sàpiga distingir el bé del mal,
fins i tot on l'ambient social, el pluralisme cultural i els
interessos superposats no hi ajudin.
La
formació d'una consciència verdadera, per estar fundada en la
veritat, i recta, per estar decidida a seguir els seus dictàmens,
sense contradiccions, sense traïcions i sense conxorxes, és avui una
empresa difícil i delicada, però imprescindible. I és una empresa,
per desgràcia, obstaculitzada per diversos factors. Abans que res,
en l'actual fase de la secularització anomenada postmoderna i
marcada per formes discutibles de tolerància, no solament augmenta
el rebuig de la tradició cristiana, sinó que es desconfia fins i tot
de la capacitat de la raó per percebre la veritat, i les persones se
les allunya del gust de la reflexió.
Segons
alguns, fins i tot la consciència individual, per ser lliure, hauria
de renunciar tant a les referències a les tradicions com a les que
es fonamenten en la raó. D'aquesta forma la consciència, que és acte
de la raó orientat a la veritat de les coses, deixa de ser llum i es
converteix en un simple teló de fons sobre el qual la societat dels
mitjans de comunicació llança les imatges i els impulsos més
contradictoris.
És
precís tornar a educar en el desig del coneixement de la veritat
autèntica, en la defensa de la pròpia llibertat d'elecció davant
dels comportaments de massa i davant de les seduccions de la
propaganda, per alimentar la passió de la bellesa moral i de la
claredat de la consciència. Aquesta delicada tasca correspon als
pares de família i als educadors que els recolzen; i també és una
tasca de la comunitat cristiana respecte als seus fidels.
Pel que
incumbeix a la consciència cristiana, al seu creixement i al seu
aliment, no podem acontentar-nos amb un fugaç contacte amb les
principals veritats de fe en la infantesa; és necessari també un
camí que acompanyi les diverses etapes de la vida, obrint la ment i
el cor a acollir els deures fonamentals en què es basa l'existència
tant de l'individu com de la comunitat.
Només
així serà possible ajudar els joves a comprendre els valors de la
vida, de l'amor, del matrimoni i de la família. Només així es podrà
fer que apreciïn la bellesa i la santedat de l'amor, l'alegria i la
responsabilitat de ser pares i col·laboradors de Déu per donar la
vida. Si falta una formació contínua i qualificada, resulta encara
més problemàtica la capacitat de judici en els problemes plantejats
per la biomedicina en matèria de sexualitat, de vida naixent, de
procreació, així com en la manera de tractar i curar els malalts i
d'atendre les classes febles de la societat.
Certament, és necessari parlar dels criteris morals que concerneixen
a aquests temes amb professionals, metges i juristes, per
comprometre'ls a elaborar un judici competent de consciència i, si
fos el cas, també una valenta objecció de consciència, però en un
nivell més bàsic hi ha aquesta mateixa urgència per a les famílies i
les comunitats parroquials, en el procés de formació de la joventut
i dels adults.
Sota
aquest aspecte, junt amb la formació cristiana, que té com a
finalitat el coneixement de la persona de Crist, de la seva paraula
i dels sagraments, en l'itinerari de fe dels nens i dels adolescents
és necessari promoure coherentment els valors morals relacionats amb
la corporeïtat, la sexualitat, l'amor humà, la procreació, el
respecte a la vida en tots els moments, denunciant alhora, amb
motius vàlids i precisos, els comportaments contraris a aquests
valors primaris. En aquest camp específic, la tasca dels sacerdots
haurà de ser oportunament recolzada pel compromís d'educadors laics,
incloent especialistes, dedicats a la tasca d'orientar les realitats
eclesials amb la seva ciència il·luminada per la fe.
Per
això, germans estimats i germanes, demano al Senyor que us mani a
vosaltres, i als qui es dediquen a la ciència, a la medicina, al
dret i a la política, testimonis que tinguin una consciència
verdadera i recta, per defensar i promoure l'"esplendor de la
veritat", en suport del do i del misteri de la vida. Confio en la
vostra ajuda, estimats professionals, filòsofs, teòlegs, científics
i metges. En una societat de vegades sorollosa i violenta, amb la
vostra qualificació cultural, amb l'ensenyament i amb l'exemple,
podeu contribuir a despertar en molts cors la veu eloqüent i clara
de la consciència.
"L'home
té una llei inscrita per Déu al seu cor, com ens va ensenyar el
concili Vaticà II, en l'obediència del qual està la dignitat humana
i segons la qual serà jutjat" (Gaudium et spes, 16). El Concili va
donar sàvies orientacions perquè "els fidels aprenguin a distingir
acuradament entre els drets i deures que tenen com a membres de
l'Església i els que els corresponen com a membres de la societat
humana" i "s'esforcin per integrar-los en bona harmonia, recordant
que en qualsevol qüestió temporal han de guiar-se per la consciència
cristiana, ja que cap activitat humana, ni tan sols en els assumptes
temporals, no pot sostreure's a la sobirania de Déu" (Lumen gentium,
36).
Per
aquesta raó, el Concili exhorta als laics creients a acollir "el que
els sagrats pastors, representants de Crist, decideixin com a
mestres i caps a l'Església"; i d'altra banda, recomana "que els
pastors reconeguin i promoguin la dignitat i la responsabilitat dels
laics a l'Església, se serveixin de bona gana dels seus prudents
consells" i conclou que "d'aquest tracte familiar entre els laics i
els pastors es poden esperar molts béns per a l'Església" (ib., 37).
Quan
està en joc el valor de la vida humana, aquesta harmonia entre
funció magisterial i compromís laical resulta singularment
important: la vida és el primer dels béns rebuts de Déu i és el
fonament de tots els altres; garantir el dret a la vida a tots i de
manera igual per a tots és un deure del compliment del qual depèn el
futur de la humanitat. També des d'aquest punt de vista fa ressaltar
la importància de la vostra trobada d'estudi.
Encomano els vostres treballs i resultats a la intercessió de la
Verge Maria, a qui la tradició cristiana saluda com la verdadera
"Mare de tots els vivents". Que ella us assisteixi i us guiï.
Com a penyora d'aquest desig, us imparteixo a tots, als vostres
familiars i col·laboradors, la benedicció apostòlica.
zenit
20/III/07
