La quimera és aquest ser mitològic en part animal i en part humà. La
biotecnologia la redescobreix ara com a projecte real.
La Comissió de bioètica del Regne Unit sembla favorable que es
puguin empeltar un nucli humà en un òvul de vaca. En nom de la
ciència serà el primer pas per produir la monstruosa quimera.
Aquest nou ésser tindria, des de l'inici, un codi genètic humà però
la seva interacció amb l'entorn cel·lular animal determinaria una
altra cosa. Els qui proposen aquesta línia de
treball
s'han afanyat a dir el de sempre, allò que forma part del discurs
tòpic:
-
Ho fan en benefici de la humanitat i per curar moltes, moltes
malalties encara que no quedi mai clar quins i, sobretot, com i
quan.
-
Mai no el deixaran créixer més enllà d'unes quantes divisions
perquè mai no arribi a generar-se una bèstia humana. Naturalment i
de moment aquesta última autolimitació anglesa és perfectament
innecessària, simplement perquè ningú no sap com fer-ho. El que sí
que és clar és que aquest pas obrirà la porta que pugui permetre
l'avenç en aquest sentit, sempre, és clar, en benefici de la
humanitat i els pobres malalts.
A
Espanya ja s'han precipitat veus que afirmen que amb l'actual
legislació també es pot treballar en aquesta línia. Faltaria més.
La llei espanyola ho permet absolutament tot.
Naturalment el govern, més ben dit, les seves instàncies
instrumentals, han de donar el seu permís, però mai no el negaran a
una cosa que comporti promesa de progrés, així, en abstracte,
progrés.
En realitat les raons que es donen per abordar aquesta línia
d'investigació són encara més insostenibles que les aplicades a la
investigació amb embrions humans. Es diu que es necessiten òvuls de
vaca perquè no hi ha suficients òvuls de dona per investigar. És una
broma de mal gust.
Cada any milers d'universitàries "donen" els seus òvuls a canvi de
la mòdica quantitat de 1000 euros o més.
En una societat com la nostra, com la del Regne Unit, pagant aquests
preus com volen que escassegi una matèria primera que es produeix
amb tanta facilitat i tan poc esforç?
Intenten aconseguir una aplicació creuant vaca amb humà quan ni tan
sols no ho han aconseguit en l'àmbit més teòricament senzill
d'utilitzar cèl·lules embrionàries humanes, amb l'agreujant que es desconeix absolutament com interactuarà l'entorn
cel·lular animal amb l'humà i el material embrionari que en resultarà.
En qualsevol cas el que és més important subratllar tant en això com
en les investigacions amb embrions humans i, en particular, amb la
clonació, és que
el discurs oficial dóna per descomptat que tots els científics són
éssers bons, filàntrops i abnegats. Això és una
falsedat radical.
Els científics són
com
tot fill de veí, excel·lents persones i perfectes malvats,
desinteressats i capaços de vendre la seva mare i els seus fills,
per un benefici de compte corrent o d'orgull. No són millors ni
pitjors que els altres, i no poden anar intercanviant
cromos,
és a dir, diners, diners de tots, entre ells, perquè de la mateixa
manera que l'exèrcit és massa important perquè en darrer terme el
dirigeixin només els militars, la ciència, sobretot aquesta, és
massa perillosa perquè només es jugui entre científics.
Perquè existís la bomba atòmica va ser necessari que un grup de
ments brillantíssimes, començant pel propi
Oppenheimer,
ho fes possible, per prestigi, per patriotisme, pel que fos. Després
de veure la bomba alguns es van penedir. Fantàstic!, però molts d'altres han continuat millorant-la i ara allò inicial és una petita
joguina comparada amb les armes nuclears actuals.
Perquè existeixi amb la guerra química o la guerra bacteriològica no
n'hi ha prou amb polítics, empresaris i militars. La condició
necessària fonamental és que existeixin científics disposats a
fabricar armes terribles per exterminar el major nombre de persones.
I
si n'hi ha tants de disposats a treballar, cobrar i viure amb
prestigi en tots aquests camps, potser no hi haurà el
nombre
necessari perquè responguin a les diferents motivacions de fabricar
clons humans, quimeres, i fins i tot a un nivell més modest, produir
investigacions i més investigacions subvencionades, perquè aquesta
va ser la seva línia inicialment escollida. I que encara que no
condueixi a res, els permet continuar gaudint d'un estatus econòmic
i social que deixaria d'existir si assumissin el seu fracàs.
Els que miren
com a badocs
tot aquest món i aplaudeixen el seu discurs són col·laboradors
necessaris perquè prosperin aquests trossos de bèstia.
forumlibertas
7/IX/07
Llegiu nota de premsa de la HFEA
