Quimeres humanes

frontera traspassada
 

catholic.net
7/IX/07

«Aquesta frontera, la de l'encreuament de diferents espècies, ha estat traspassada avui amb la decisió d'anar endavant del Govern britànic. Fins ara, estava prohibida en el camp de la biotecnologia i no només per part de les associacions religioses».


La decisió de l'Autoritat Britànica per a la Fertilització i l’Embriologia (HFEA) de permetre als científics crear embrions híbrids a partir d'éssers humans i animals, per a la investigació, ha estat qualificada pel bisbe Elio Sgreccia, president de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida, com «un acte monstruós contra la dignitat humana».

Monsenyor Sgreccia va afegir que «és necessari que la comunitat científica es mobilitzi com més aviat millor. El Govern britànic, segons monsenyor Sgreccia, «ha cedit a les exigències d'un grup de científics», en detriment de la moral».

El prelat va declarar al diari italià «Il Corriere della Sera: «És necessari que la comunitat científica es mobilitzi el més aviat possible».

En una declaració, l'agència britànica va anunciar que ara considerarà dues propostes d'investigació per crear tals embrions --que els científics han denominat 'quimeres', com les existents en la mitologia grega, que tenien part humana i part animal-. L'agència espera tenir una decisió sobre ambdues propostes el novembre pròxim.

L'agència afegeix que «no es tracta de fer llum verda de manera indiscriminada... a la investigació amb híbrids, sinó el reconeixement de què aquest àrea d'investigació pot permetre's sempre que sigui amb compte i discerniment acurat».

Monsenyor Screccia afirma en les seves declaracions que la decisió britànica marca un punt de no retorn: «Aquesta frontera, la de l'encreuament de diferents espècies, ha estat traspassada avui amb la decisió d'anar endavant del Govern britànic. Fins avui, estava prohibida en el camp de la biotecnologia i no només per part de les associacions religioses».

El bisbe, de 79 anys, afegeix que, amb aquesta decisió, «la dignitat humana està en perill, ha estat ofesa».

Assenyala que l'autoritat britànica estipula en la seva decisió que l'embrió híbrid sigui destruït abans dels 14 dies, «perquè existeix la consciència que el resultat serà una monstruositat».

«La política que ha estat aprovada és repugnant des d'un punt de vista emocional, però és també irracional --va afegir monsenyor Sgreccia--. Va explicar que l'ètica de Maquiavelo està sent usada per justificar una causa noble -la curació de malalties--, amb mitjans torts, aplicats a la investigació científica».

I afegeix: «Ens trobem davant d'una subversió de l'ètica. O millor encara: Amb aquesta decisió d'anar endavant, ens quedem completament fora de la finalitat de l'ètica i de la humanitat».

Per la seva part, l'arquebisbe Peter Smith de Cardiff, Gal·les, president del Departament de Responsabilitat Cristiana i Ciutadania, de la Conferència Episcopal d'Anglaterra i Gal·les, va dir en una declaració el passat 5 de setembre que aquesta decisió presa pels legisladors britànics té un «profund significat».

«Els éssers humans --va afegir--, tenen una única naturalesa, específicament diferent de la tots els altres animals, i la profunda qüestió ètica és: És correcte transgredir les fronteres de les espècies i intentar barrejar les naturaleses humana i animal, encara que sigui d'una manera limitada?»

Els científics volen crear embrions híbrids --el qual es realitzarà injectant l'ADN humà en òvuls de vaques i conills- en un intent d'extreure cèl·lules estaminales. Els qui recolzen el projecte afirmen que això resoldria el problema de trobar bons òvuls humans de qualitat.

L'arquebisbe Smith va llançar l'interrogant de per què es necessita «una investigació com la d'embrions híbrids, tan problemàtica des del punt de vista ètic» quan la investigació amb cèl·lules estaminals procedents d'adults i del cordó umbilical han estat aprovades amb èxit.

«L'Església catòlica no està en contra de tota la investigació amb cèl·lula estaminals -va dir--, i recolza amb força la investigació a partir de cèl·lules adultes i del cordó umbilical. Això ja ha portat a importants beneficis clínics, mentre que sembla que la investigació amb cèl·lules estaminals procedents d'embrions encara no n'ha produït cap.»

 

catholic.net
7/IX/07

 

Llegiu nota de premsa de la HFEA

 

Pujar