Que ningú no al·legui engany, Burke tenia raó en escriure que
"l'únic que es necessita perquè triomfi el mal és que els homes
bons no facin gens". Avui, gràcies a la querella d'E-Cristians,
un testimoni protegit providencial, l'exigent professionalitat
d'una jutge, una fiscal i la Guàrdia Civil, aquell adagi no s'ha
complert (per què van desaparèixer els Mossos d´Esquadra si eren
a l'origen de la investigació?). Gràcies a tot això estan
encausats i en presó provisional els presumptes dirigents d'una
associació il·lícita dedicada als avortaments il·legals,
encapçalada per Carlos Morín. En aquest escàndol, i el que ha de
venir, el problema no és la legislació espanyola, sinó el frau
massiu que es comet.
En aquest escàndol, i el que ha de venir, el problema no és la
legislació espanyola, sinó el frau massiu que es comet. Dones
procedents dels països més permissius amb l'avortament, acudeixen a
Barcelona perquè Espanya és l'únic lloc d'occident on és lliure en
qualsevol moment de la gestació, gràcies a que els poders públics,
govern espanyol i autonòmics, han anat construint una verdadera
política de foment, sobretot de l'il·legal. Es va començar fent la
vista grossa amb els comesos fora de la llei de poques setmanes, es
va passar a l'indult per sistema, i s'ha acabat amb infanticidis de
8 mesos. S'ha acabat aplicant el "rompecocos" per a així
aixafar els seus cranis, trossejant-los com a conills, per
triturar-los convertits en una polpa sanguinolent evacuada pel
desguàs sanitari com a un excrement més.
Quin monstre de societat és la que fa possible aquest negoci durant
anys? Un delicte a veus -que segueix en altres clíniques- gràcies a
les omissions del Col·legi de Metges de Barcelona, la Generalitat i
el Govern espanyol. També dels mitjans de comunicació que fins ara
havien censurat aquesta realitat. Europa ho sap: tot el que no es
pot fer en altres països perquè és delicte, aquí es practica
impunement. Aquesta societat ha de mirar-se al mirall dels "rompecocos"
i trituradores, perquè allí està reflectit part del que és. Graham
Greene ho descriu bé quan s'interrogava sobre "quin món és el
nostre, per a què tantes i tan formoses qualitats es perdin en ell."
La de donar vida i educar-la per exemple, perquè és exacte, com
referia Péguy, que "no es faria res, si no fos pels fills".
Avui un avortament de més de 21 setmanes és un infanticidi perquè
aquest ser humà ja pot viure fora del si matern, i tot embrió arriba
a aquest estadi si ningú no el destrueix abans. I per això
l'avortament constitueix la gran ruptura d'un principi fonamental de
la nostra civilització: no imposis als altres els límits a la vida
que no vulguis per a tu. I qui d'entre nosaltres desitjaria no haver
nascut?
Josep Miró i Ardèvol
17/XII/07
