Prefaci
1. Quan
s'aborden els problemes ètics associats a l'atenció mèdica del final
de la vida, es plantegen inevitablement interrogants sobre
l'eutanàsia i el suïcidi amb ajuda mèdica. L'Associació Mèdica
Mundial condemna com a antiètic tant l'eutanàsia com el suïcidi amb
ajuda mèdica. S'ha d'entendre que la política de l'AMM
sobre aquests temes s'aplica plenament al context d'aquesta
Declaració sobre Malaltia Terminal.
Introducció
2. Quan el
diagnòstic mèdic d'un pacient exclou l'esperança de la guarició o
mantenir la seva salut, i la seva mort és inevitable, amb freqüència
el metge i el pacient es veuen enfrontats a un conjunt de decisions
complexes relatives a les intervencions mèdiques. Els avenços de la
ciència mèdica han augmentat la capacitat del metge d'abordar molts
problemes associats amb l'atenció mèdica del final de la vida.
Tanmateix, és una àrea de la medicina
que històricament no ha rebut l'atenció que mereix. Encara que no
s'ha de comprometre la prioritat d'investigació per curar malalties,
s'ha de prestrar més atenció a desenvolupar tractaments pal·liatius
i millorar la capacitat del metge per avaluar i abordar els aspectes
mèdics i psicològics dels símptomes d'una malaltia terminal. La fase
de mort ha de ser reconeguda i respectada com una part important en
la vida d'una persona. Mentre augmenta la pressió pública a molts
països per considerar el suïcidi amb ajuda mèdica i l'eutanàsia
com a opcions acceptables per
acabar amb el sofriment en els pacients terminals, l'imperatiu ètic
per millorar el tractament pal·liatiu en la fase terminal de la vida
es converteix en tema de primera plana.
3. L'Associació
Mèdica Mundial reconeix que les actituds i creences sobre la mort i
el morir varien molt segons la cultura i la religió. A més, moltes
mesures pal·liatives i per mantenir la vida necessiten tecnologies o
recursos econòmics que simplement no estan disponibles en gaires
llocs. L'enfocament de l'atenció mèdica per als malalts terminals es
veurà molt influït per aquests factors, pel que intentar formular
normes detallades sobre l'atenció terminal que puguin ser aplicades
de manera universal no és pràctic ni sensat. Per tant, l'Associació
Mèdica Mundial presenta els següents principis de base per ajudar
els metges i les associacions mèdiques nacionals a prendre decisions
relatives a l'atenció en fase terminal.
Principis
4. El deure del
metge és curar quan sigui possible, alleugerir el sofriment i
protegir els interessos dels seus pacients. No hi haurà cap excepció
a aquest principi, fins i tot en cas d'una malaltia incurable.
5. En l'atenció
de pacients terminals, les principals responsabilitats del metge són
ajudar el pacient a mantenir una qualitat de vida òptima en
controlar els símptomes i satisfer les necessitats psicològiques i
permetre que el pacient mori amb dignitat i tranquil·litat. Els
metges han d'informar els pacients sobre la disponibilitat, els
beneficis i altres efectes potencials de les cures pal·liatives.
6. S'ha de
respectar el dret del pacient a l'autonomia per prendre decisions
respecte a les decisions en la fase terminal de la vida. Això inclou
el dret a rebutjar un tractament i a sol·licitar mesures
pal·liatives per alleugerir el sofriment, però que poden tenir
l'efecte addicional d'accelerar el procés de mort. Tanmateix, es
prohibeix èticament als metges ajudar els pacients de manera activa
a suïcidar-se. Això inclou aplicar qualsevol tractament els
beneficis pal·liatius del qual, segons l'opinió del metge, no
justifiquin els efectes addicionals.
7. El metge no
ha d'emprar qualsevol mitjà que no
tingui cap benefici per al pacient.
8. El metge ha
de reconèixer el dret dels pacients a redactar una voluntat
anticipada que descrigui els seus desigs sobre l'atenció, en cas que
no puguin comunicar-se i que designin un representant que prengui
les decisions que no estan expressades en la voluntat anticipada. En
particular, el metge ha d'abordar els desigs del pacient respecte a
les intervencions per mantenir-los en vida i també les mesures
pal·liatives que puguin tenir l'efecte addicional d'accelerar la
mort. Quan sigui possible, s'ha d'incloure el representant que pren
les decisions pel pacient en aquestes converses.
9. El metge ha
de tractar de comprendre i atendre les necessitats psicològiques
dels seus pacients, especialment les relatives als símptomes físics
del pacient. El metge ha de tractar d'assegurar-se que els recursos
psicològics i espirituals estiguin disponibles per als pacients i
les seves famílies, a fi d'ajudar-los a tractar l'ansietat, la por i
la pena associades a la malaltia terminal.
10. El maneig
clínic del dolor en els pacients terminals és de molta importància
per a l'alleujament del sofriment. Els metges i les associacions
mèdiques nacionals han de fer una promoció per difondre i compartir
la informació sobre el maneig del dolor, a fi d'assegurar-se que
tots els metges involucrats en l'atenció terminal tinguin accés a
les millors normes de pràctica i als tractaments i mètodes més
corrents disponibles. Els metges han de poder portar endavant el
maneig clínic apropiat del dolor agressiu sense temor indegut a les
repercussions reglamentàries o legals.
11. Les
associacions mèdiques nacionals han d'instar els governs i les
institucions d'investigació a invertir recursos addicionals per
crear tractaments destinats a millorar l'atenció al final de la
vida. El currículum de les escoles de
medicina ha d'incloure l'ensenyament de les cures
pal·liatives. Quan no existeixi, s'ha de considerar la creació de la medicina pal·liativa com a
especialitat mèdica.
12. Les
associacions mèdiques nacionals han de defensar la creació de xarxes
entre institucions i organitzacions relacionades amb les cures
pal·liatives, a fi de facilitar la comunicació i la col·laboració.
13. Quan el
pacient no pot revertir el procés final d'aturada de les funcions
vitals, el metge pot aplicar mitjans
artificials necessaris per mantenir actius els
òrgans per a trasplantaments,
sempre que procedeixi d'acord amb les normes ètiques establertes en
la Declaració de Sidney de l'AMM
sobre la Certificació de la Mort i la Recuperació d’òrgans.
Associació Mèdica Mundial
Aprovada 1983 - Revisada 2006
