Senyor cardenal,
venerats germans en l'episcopat i en el sacerdoci,
il·lustres senyores i senyors:
Dirigeixo a tots la meva cordial salutació, agraint en particular al
senyor cardenal Javier Lozano Barragán les gentils paraules de
salutació expressades en nom dels presents. Salutació de manera
especial als bisbes i sacerdots que participen en aquesta
conferència, i a tots els ponents que aquests dies han ofert una
contribució qualificada sobre els problemes afrontats: les seves
reflexions i suggeriments seran objecte d'atenta avaluació per part
de les instàncies competents eclesiales.
Posant-me en la perspectiva pastoral pròpia del Consell Pontifici
que ha organitzat aquesta conferència, m'agrada constatar que avui,
sobretot en l'àmbit de les noves aportacions de la ciència mèdica,
s'ofereix a l'Església una ulterior possibilitat de desenvolupar una
preciosa obra d'il·luminació de les consciències perquè tot nou
descobriment científic pugui servir al bé integral de la persona, en
el constant respecte de la seva dignitat. En subratllar la
importància d'aquesta tasca pastoral, voldria pronunciar abans que
res una paraula d'alè a qui s'encarrega de promoure-la. El món
actual està marcat pel procés de secularització que, a través de
complexes vicissituds culturals i socials, no solament ha
reivindicat una justa autonomia de la ciència i de l'organització
social, sinó que amb freqüència ha cancel·lat el vincle de les
realitats temporals amb el seu Creador, arribant a descuidar, fins i
tot, la salvaguarda de la dignitat transcendent de l'ésser humà i el
respecte de la seva mateixa vida. Avui, tanmateix, la
secularització, en la forma del secularisme radical, no satisfà els
esperits més conscients i atents. Això significa que s'obren espais
possibles i potser nous per a un diàleg fecund amb la societat i no
només amb els fidels, especialment sobre temes importants, com els
que afecten la vida.
Això és possible perquè en les poblacions de llarga tradició
cristiana romanen encara llavors d'humanisme que no han estat
tocades per les disputes de la filosofia nihilista, llavors que
tendeixen a reforçar-se en la mesura que els desafiaments es fan més
greus. De fet, el creient sap que l'Evangeli està en sintonia
intrínseca amb els valors inscrits en la naturalesa humana. La
imatge de Déu està tan profundament impresa en l'esperit de l'home
que amb gran dificultat la veu de la consciència pot ser totalment
apaivagada. Amb la paràbola del sembrador, Jesús ens recorda a
l'Evangeli que sempre hi ha terreny bo en el qual la llavor penetra,
germina i dóna fruit. Fins i tot homes que ja no es reconeixen com a
membres de l'Església o que han perdut fins i tot la llum de la fe
continuen fent atenció als valors humans i a les contribucions
positives que l'Evangeli pot oferir al bé personal i social.
És fàcil adonar-se d'això, sobretot en reflexionar sobre l'objecte
de la vostra conferència: els homes del nostre temps, sensibilitzats
per les terribles vicissituds que han cobert de dol el segle XX i el
mateix inici de l’actual, són capaços de comprendre que la dignitat
de l'home no s'identifica amb els gens del seu ADN i que no
disminueix amb l'eventual presència de diversitats físiques o de
defectes genètics. El principi de la «no discriminació» en virtut de
factors físics o genètics ha entrat profundament en les consciències
i està enunciat formalment a les Cartes sobre els drets de l'home.
Aquest principi té el seu fonament més autèntic en la dignitat
pròpia de cada ser humà pel fet d'haver estat creat a imatge i
semblança de Déu (Cf. Gènesi 1, 26).
L'anàlisi serena de les dades científiques, d'altra banda, porta a
reconèixer la presència d'aquesta dignitat en tota fase de la vida
humana, començant pel primer moment de la fecundació. L'Església
anuncia i proposa aquestes veritats no solament amb l'autoritat de
l'Evangeli, sinó també amb la força que deriva de la raó, i
precisament per aquest motiu sent l'haver d'interpel·lar cada home
de bona voluntat amb la certesa que l'acollida d'aquestes veritats
necessàriament beneficiarà als individus i a la societat. És
necessari, de fet, defensar-se dels riscs d'una ciència i d'una
tecnologia que es considerin completament autònomes de les normes
morals inscrites en la naturalesa de l'ésser humà.
A l'Església, no falten organismes professionals i acadèmies capaços
d'avaluar les novetats en l'àmbit científic, en particular, al món
de la biomedicina; estan a més els organismes doctrinals
específicament encarregats de definir els valors morals que cal
salvaguardar i de formular les normes exigides per a la seva eficaç
tutela; finalment, hi ha dicasteris pastorals, com el Consell
Pontifici per als Agents Sanitaris, als quals correspon elaborar les
metodologies oportunes per assegurar una incisiva presència de
l'Església a nivell pastoral. Aquesta tercera dimensió no és només
preciosa per a una humanització cada vegada més adequada de la
medicina, sinó també per assegurar una resposta eficaç a les
expectatives d'una eficaç ajuda espiritual per part de les diferents
persones. És necessari, per tant, donar una nova empenta a la
pastoral de la salut. Això implica una renovació i un aprofundiment
en la proposta pastoral mateixa, que tingui en compte el creixement
dels coneixements difosos pels mitjans de comunicació en la societat
i el més elevat nivell d'educació de les persones a qui es dirigeix.
No es pot oblidar que, cada vegada amb més freqüència, no només els
legisladors sinó els mateixos ciutadans són cridats a expressar el
seu pensament sobre problemes científicament qualificats i difícils.
Si falta una educació adequada o una formació adient de les
consciències poden prevaler, amb freqüència, en l'orientació de
l'opinió pública, falsos valors o informacions desviades.
Aquesta és la tasca imprescindible d'una pastoral actualitzada de la
salut: adequar la formació dels pastors i dels educadors per fer que
siguin capaços d'assumir les pròpies responsabilitats coherentment
amb la pròpia fe i, alhora, en diàleg respectuós i lleial amb els no
creients. En particular, en el camp de l'aplicació de la genètica, a
les famílies els poden faltar avui informacions adequades i
experimentar dificultats per mantenir l'autonomia moral necessària
per ser fidels a les seves pròpies opcions de vida. En aquest
sector, per tant, es necessita una formació de les consciències
profunda i clara. Els actuals descobriments científics afecten la
vida de les famílies, comprometent-les en opcions imprevistes i
delicades, que és necessari afrontar amb responsabilitat. Això
permet entreveure fins a quin punt la gestió d'aquest sector de
compromís és tan complexa i exigent.
Davant d'aquestes exigències pastorals punyents, l'Església continua
confiant en la llum de l'Evangeli i en la força de la Gràcia, i
exhorta als responsables a estudiar la metodologia adequada per
ajudar les persones, les famílies i la societat, harmonitzant
fidelitat i diàleg, aprofundiment teològic i capacitat de mediació.
Per a això, compta, particularment, amb la contribució dels qui es
preocupen pels valors sobre els quals es regeix la convivència, com
vosaltres, que esteu aquí reunits per participar en aquesta
conferència internacional. Aprofito amb gust aquesta circumstància
per expressar a tots la meva estimació agraïda per la contribució
oferta per un sector tan important per al futur de la humanitat. Amb
aquests sentiments, invoco del Senyor abundants llums sobre el
vostre treball i, com a testimoni d'estima i d'afecte, imparteixo a
tots una especial Benedicció.
S.S. Benet XVI
Ciutat del Vaticà
21/XI/05
