El Decàleg de Nuremberg

A l'origen dels codis per a la investigació en Medicina.

 

20/VIII/1947

«Aplicant qualsevol criteri reconegut d'avaluació, el Judici (de Nuremberg) mostra que s'han comès crims de guerra i crims contra la humanitat tal com s'al·lega en els punts dos i tres de la querella. Des del començament de la Segona Guerra Mundial es van realitzar, a Alemanya i als països ocupats, experiments mèdics criminals a gran escala sobre ciutadans no alemanys, tant presoners de guerra com civils, inclosos jueus i persones "associals". Tals experiments no van ser accions aïllades o casuals de metges o científics que treballessin aïllats o per la seva pròpia responsabilitat, sinó que van ser el resultat d'una normativa i planejament coordinats al més alt nivell del Govern, de l'exèrcit i del partit nazi, i practicats com a part de l'esforç de guerra total. Van ser ordenats, aprovats, permesos o sancionats per persones que ocupaven càrrecs d'autoritat, les quals estaven obligades, d'acord amb els principis de la llei, a conèixer aquests fets i a prendre les mesures necessàries per impedir-los i posar-los-hi fi».


Experiments mèdics permissibles

Existeixen proves de gran pes que ens mostren que certs tipus d'experiments sobre éssers humans, quan es mantenen dins de límits raonablement definits, són conformes amb l'ètica general de la professió mèdica. Els qui practiquen l'experimentació humana justifiquen la seva actitud en què aquests experiments proporcionen resultats que beneficien la humanitat i en què no poden obtenir-se per altres mètodes o mitjans d'estudi. Tots estan d'acord, tanmateix, que s'han d'observar certs principis bàsics a fi de satisfer els requisits de la moral, l'ètica i el dret:

  1. El consentiment voluntari del subjecte humà és absolutament essencial.

    Això vol dir que la persona afectada haurà de tenir capacitat legal per consentir; haurà d'estar en situació tal que pugui exercir plena llibertat d'elecció, sense cap impediment de força, frau, engany, intimidació, promesa o qualsevol altra forma de coacció o amenaça; i haurà de tenir informació i coneixement suficients dels elements del corresponent experiment, de manera que pugui entendre el que decideix. Aquest últim element exigeix que, abans d'acceptar una resposta afirmativa per part d'un subjecte experimental, l'investigador li ha d'haver donat a conèixer la naturalesa, la durada i el propòsit de l'experiment; els mètodes i els mitjans conforme als quals es durà a terme; els inconvenients i els riscs que raonablement poden esperar-se; i els efectes que per a la seva salut o personalitat podrien derivar-se de la seva participació en l'experiment. El deure i la responsabilitat d'avaluar la qualitat del consentiment corren del compte de tots i cada un dels individus que inicien o dirigeixen l'experiment o que col·laboren en ell. Són un deure i una responsabilitat personal no impunement delegables en una altra persona.
     
  2. L'experiment ha de ser tal que prometi donar resultats beneficiosos per al benestar de la societat que no puguin ser obtinguts per altres mitjans d'estudi. No podran ser de naturalesa capritxosa o innecessària.
     
  3. L'experiment ha de dissenyar-se i basar-se en les dades de l'experimentació animal prèvia i en el coneixement de la història natural de la malaltia i d'altres problemes en estudi que puguin prometre resultats que justifiquin la realització de l'experiment.
     
  4. L'experiment s'ha de dur a terme de manera que eviti tot sofriment o dany innecessari, físic o mental.
     
  5. No es poden realitzar experiments dels quals hi hagi raons apriorístiques per creure que puguin produir la mort o greus danys incapacitants; excepte, potser, en aquells experiments en els quals els mateixos experimentadors serveixin com a subjectes.
     
  6. El grau de risc que es corre mai no podrà excedir el determinat per la importància humanitària del problema que l'experiment pretén resoldre.
     
  7. S'han de prendre les mesures apropiades i es proporcionaran els dispositius adients per protegir el subjecte de les possibilitats, fins i tot de les més remotes, de lesió, incapacitat o mort.
     
  8. Els experiments han de ser realitzats només per persones qualificades científicament. S'ha d'exigir dels qui dirigeixen l'experiment o col·laboren en ell el grau més alt de competència i sol·licitud al llarg de totes les seves fases.
     
  9. En el curs de l'experiment el subjecte ha de ser lliure de fer acabar l'experiment, si considera que ha arribat a un estat físic o mental en el qual li sembla impossible continuar en ell.
     
  10. En el curs de l'experiment el científic responsable ha d'estar disposat a posar-li fi en qualsevol moment, si té raons per creure, en l'exercici de la seva bona fe, de la seva habilitat comprovada i del seu judici clínic, que de la continuació de l'experiment pot probablement derivar-se la lesió, la incapacitat o la mort del subjecte experimental.

 

Pujar