Llums i ombres

de la «Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans»

 

Federació Internacional de Bioètica Personalista
30/IX/05

Aspectes positius i negatius de la «Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans» de la UNESCO, en la redacció de la qual sembla haver primat el consens polític per davant de la fonamentació antropològica. El Document, per tant, és poc efectiu per a l'abordadatge dels problemes candents de la bioètica actual.


La Federació Internacional de Centres i Instituts de Bioètica d'Inspiració Personalista (FIBIP), que reuneix a més de 40 Centres i Instituts de Bioètica de tot el món, s'ha reunit a la Ciutat de Mèxic els dies 29 i 30 de setembre del 2005 per reflexionar sobre el Projecte de la «Declaració Universal sobre Bioètica i els Drets Humans» ( ) que serà sotmès a aprovació en la 33 Conferència General de l'UNESCO. La FIBIP conscient de l'abast que podrà tenir dita Declaració als àmbits personal, familiar, social i polític, emet el següent comunicat:

1. És significatiu el fet que l'UNESCO hagi elaborat una Declaració sobre Bioètica i Drets Humans. L'elaboració d'un document que serveixi de guia als Estats, als individus i a les comunitats i institucions en l'àmbit de la medicina, de les ciències de la vida i de les noves tecnologies, confirma la importància de la Bioètica i ofereix una contribució específica des de la perspectiva dels drets humans.

2. El text actual de la Declaració ens sembla, en general, positiu, quant està orientat fonamentalment cap a la promoció de la dignitat humana i al respecte dels drets humans. És important que la declaració tingui present que «la identitat d'una persona comprèn dimensions biològiques, psicològiques, socials, culturals i espirituals», i que subratlli la dimensió social i de solidaritat dels temes afrontats per la Bioètica.

3. La Declaració esmenta el respecte per la vida humana només en definir els seus objectius, sense proposar-ho entre els Principis fonamentals com s'esperaria d'una declaració de Bioètica. Encara que s'estableix correctament que els principis de la Declaració s'han d'entendre com a complementaris i relacionats entre si, considerem que en l'aplicació dels altres principis s'ha de tenir present sempre el principi fonamental del dret a la vida de tot ésser humà, des de la seva concepció fins a la seva mort natural.

4. La Declaració afirma que «s'haurà de respectar la igualtat fonamental de tots els éssers humans en dignitat i drets» i demana la protecció de «els individus i grups especialment vulnerables». En coherència amb l'art. 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que atribueix aquests drets a «tot individu... sense distinció per motius de raça... o de qualsevol altra condició», els principis de justícia i protecció proclamats en la Declaració hauran de ser aplicats també als éssers humans no nascuts, els quals es troben sens dubte entre els «individus especialment vulnerables».

5. Com a conseqüència de la naturalesa de complementarietat i de mútua relació dels principis proclamats per la Declaració, el principi d'autonomia haurà de ser aplicat sense detriment del respecte a la vida i dignitat humana, a més d’amb l’obligació de «reduir al màxim els efectes negatius» per a les persones sobre les qui es prenguin mesures mèdiques o d'investigació. El «respecte de l'autonomia dels altres» a la presa de decisions autònomes hauria d'incloure el dret a l'objecció de consciència, no recollit en la Declaració.

6. Algunes manques de la Declaració es deuen als límits propis de la naturalesa mateixa del document, necessàriament resultant d'un consens polític general. No s'ha de pretendre, per tant, que la Declaració inclogui i resolgui tots els complexos i delicats problemes propis de la Bioètica.

7. La FIBIP es proposa continuar la seva tasca d'aprofundiment i difusió de les temàtiques de Bioètica. Algunes tasques primordials són: la necessària fonamentació antropològica dels drets humans; la coherent aplicació d'aquests drets a tots els éssers humans, sense cap tipus d'exclusió; la creixent sensibilització ètica en relació amb els éssers humans més vulnerables i més exposats a manipulacions i abusos (especialment els embrions i fetus humans, els discapacitats físics o mentals, els ancians i els individus en estat de coma i estat vegetatiu persistent); la projecció positiva de la Bioètica, de manera que, lluny de reduir-se a la seva tasca necessària de protecció davant de possibles abusos, serveixi d'orientació a la investigació i contribueixi a promoure la cultura de la vida i la solidaritat a favor d'una humanitat sempre millor.

 

Federació Internacional de Bioètica Personalista
30/IX/05

 

Pujar