El 18 de desembre de 1979, el Rei Joan Carles I va
sancionar com a Llei Orgànica de l'Estat l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya. Sota el lema «Els temps canvien. Canvia l'Estatut», la
Generalitat de Catalunya ha presentat un nou projecte d'Estatut que
va ser admès a tràmit en les Corts Generals el passat dia 2 de
novembre.
Al costat d'alguns aspectes que
considerem positius, el nou Estatut relativitza el valor de la vida
humana. Així, el text anteposa la lliure decisió de la dona a la
protecció del no nascut, pel que fa al seu propi cos i a la seva
salut reproductiva i sexual (art. 41.5). En aquest context es mostra
insensible a la violència que amb això sofreix el nasciturus.
Amb això, l'Estatut incorre en una incoherència, en pretendre
afrontar de forma integral tota violència contra la dona (art.
41.2), fomentant tanmateix la violència sobre el no nascut, en nom
d'uns hipotètics drets reproductius.
A l'article 20 l'Estatut regula
el que denomina -sense definir-ho- la mort digna (art. 20). També
aquí es mostra insensible respecte als més vulnerables de la
societat: els malalts i ancians. Conculcant el primer principi mèdic
-primer no danyar-, l'Estatut empara així una altra forma de
violència, en aquest cas la que s'exerceix sobre malalts i ancians.
Mentre a l'art. 42.3 els poders
públics es comprometen a vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecció integral de les persones, els articles anteriorment
esmentats condemnen els éssers humans més vulnerables a
l'arbitrarietat de la dona -sotmesa a coaccions que queden sense
solucionar- i del metge.
L'Estatut utilitza molt sovint
el concepte "viure amb dignitat". Per exemple, en nom de la dignitat
de la dona se li reconeixen arbitraris drets reproductius. En nom
d'una mort digna, es podrà legalitzar l'eutanàsia, i en honor a la
llibertat, seran dignes les unions que disposin els poders públics.
El valor de la vida humana
exigeix sempre la seva promoció i defensa des dels poders públics
sense exclusions per temporalitat. La vida de cada ser humà -
independentment de les seves circumstàncies d'edat, sexe, etc. - és
el primer valor que la societat ha de protegir. L'Estatut no ho fa.
Isabel Viladomiu et al.
Associació Catalana d'Estudis Bioètics
