En
relació a la píndola de l’endemà (p.e) vull tractar aquí d'un
punt que està en els fons del problema: el canvi lèxic que permet
als seus promotors afirmar que aquesta no és abortiva. Perquè no es
tracta només d'un canvi lèxic: ve a ser la imposició d’una
ideologia.
S’ha recorregut a canviar el significat d’algunes paraules per fer
més convincent la idea que la p.e. no és abortiva. Crec que
és clarificador conèixer la història i la intenció d’aquests canvis.
La transició a una
societat dominada per l'ethos contraceptiu exigia un canvi de
pensament i d’actituds sobre el que s’ha d’entendre com a concepció:
només canviant el sentit de la paraula podrien canviar els costums
socials. La cosa va resultar bastant senzilla: va consistir en
dissociar concepció de fecundació i identificar
concepció amb implantació acabada.
Vegem-ho amb
quelcom de detall. Concepció, en la seva accepció original, genuïna,
d’ús general no manipulat, és i ha estat sempre equivalent de
fecundació: la concepció és la unió de l’espermatozoide i l’òvul, és
el començament del nou ser, marca l’inici de l’embaràs. Això és el
que majoritàriament diuen els diccionaris generals de les diferents
llengües i el que repeteixen en la seva majoria els diccionaris
mèdics. Però en el nou ordre de coses, és diferent. En el nou
llenguatge, concepció ja no és ni fecundació ni començament del nou
ser, sinó, com abans, l'inici de l’embaràs, però marcat per la
culminació de la implantació del blastòcit a l’endometri.
Un significat autèntic
El canvi no és un
mer exercici de precisió acadèmica: suposa una revolució ideològica.
Però el significat genuí de les paraules -com a Galícia diuen dos
amoriños primeiros- aguanta impertèrrit. Els llibres
d’embriologia i els diccionaris s’han resistit al canvi. És un
exercici alhora absorbent i divertit examinar el que els uns i els
altres diuen de concepció i fecundació, d’embrió
i preembrió, de zigot i mòrula, de blastòcit
i gàstrula, d’embaràs i avortament, de
contraceptiu i abortiu.
La incorporació de
la nova ideologia ha estat parcial i erràtica: s’adapten uns
conceptes, però es deixen sense esmenar altres. Tot sembla
artificial i fabricat. Basti un botó de mostra: el referent
Dorland's. A l’entrada “concepció” segueix la redefinició moderna:
“concepció, el començament de l’embaràs, marcat per la
implantació del blastòcit a l’endometri”. Però, curiosament, els
revisors es van oblidar de modificar l’entrada “embaràs”, que
segueix ancorada en la vella tradició: “embaràs, la condició de
tenir en el cos un embrió o fetus en desenvolupament, després de la
unió d'un ovòcit i un espermatozoide”. Unes vegades el
començament de l’embaràs és la implantació; altres vegades,
la fecundació. Fascinant.
Les coses no casen
ni poden casar quan el llenguatge és torturat i es torna boig. Els
genetistes que col·laboren amb els embriòlegs clínics han
desenvolupat tècniques de diagnòstic genètic preconcepcional
i preimplantatori, que donen l’esquena a la nova
nomenclatura. I la hi donen en la pràctica professional també els
mateixos ginecòlegs: en un estudi fet el 1998, als Estats Units,
quan se’ls preguntava en relació amb la informació que donen a les
dones en el procés d’obtenir el consentiment informat, el 73 per
cent va respondre que concepció és sinònim de fecundació i
només el 24 per cent va indicar que concepció era sinònim
d’implantació.
Amb la nova
definició de concepció, una cosa queda assegurada: la
contracepció no és només impedir la concepció, no comprèn
només el conjunt clàssic de procediments, dispositius, o substàncies
que impedeixen la reunió de l’espermatozoide i l’ovòcit i la seva
fertilització. Inclou ara, i tracta d’albergar sota la qualificació
ètica de contracepció, els procediments, dispositius o substàncies
que impedeixen el desenvolupament de l’embrió en el temps que va
de la fecundació al final de la implantació. El que fins ara era
abortiu precoç, conforme al nou llenguatge ja no ho és. Només
mereixen el nom d’abortius o abortifaents els procediments o
substàncies que impedeixen el desenvolupament de l’embrió ja
implantat. Abans d’acabada la implantació no es pot parlar
d’avortament, és incorrecte referir-se a una interrupció de
l’embaràs, perquè, per la màgia de la nova paraula, l’embaràs només
pot ser interromput un cop que ha començat, i ara no comença el dia
1, sinó un parell de setmanes més tard. En el nou llenguatge, parlar
d’avortaments d’embrions de menys de 14 dies és un contrasentit.
Això és el que ens estan dient sobre la p.e. alguns
representants de la indústria farmacèutica, certs agents socials i
de l’Administració, i un sector de metges.
Ocultar una realitat
científica
Però tots sabem
que no estem davant un joc de paraules, sinó davant la qüestió,
infinitament més seriosa, de les nostres relacions amb els éssers
humans més petits. Aquests, en la seva innocència, són destruïts per
la p.e.
La manipulació
lèxica ens diu que no parlem llavors d’avortaments, però no ens diu
de què hem de parlar. D’algun mode caldrà anomenar al fet de privar
de la vida als embrions als quals s’impedeix implantar-se a l’úter.
Els neologismes tècnics de contracepció endometrial,
d’intercepció postcoital, d’efecte antinidatori només
descriuen una part de la realitat. Oculten el fet que, moltes
vegades, segons sigui el moment del cicle en què la dona hagi
realitzat l’acte sexual, s’impedeix la supervivència d'un nombre
considerable d’embrions humans.
Això és el
rellevant. Anomenar-ho o no avortament és, en certa manera,
indiferent per a la realitat ètica subjacent, però amb alguna
paraula cal denominar l’acció d’eliminar vides humanes innocents.
Ofuscar les dones dient-los que amb la p.e. mai passa res, en
el biològic i l’ètic, és un condemnable paternalisme, és tenir-les
per incapaços d’assumir la responsabilitat de les seves accions,
escamotejar-los l’oportunitat d’escollir. Han de saber que per
efecte de la p.e. una vida humana pot ser retallada, un destí
humà cancel·lat, la promesa d’una vida personal anul·lada. I aquesta
és una tragèdia que no és just trivialitzar amb jocs de paraules per
suggeridors que siguin, per intel·ligents que semblin, encara que
hagin rebut les benediccions de l'ACOG i la FIGO, l'OMS o la SEC.
Dr. Gonzalo Herranz
Diario Mèdico; 15/V/01
Correu electrònic
