Com és sabut, des de fa pocs dies, a les farmàcies italianes està a
la venda l'anomenada «píndola de l’endemà», un producte químic molt
conegut (de tipus hormonal) que amb freqüència -també en aquests
últims dies- ha estat presentat per molts implicats en la seva
elaboració i per nombrosos mitjans de comunicació com a simple
anticonceptiu, o més precisament com un «anticonceptiu d'emergència»,
al qual es podria recórrer poc després d'una relació sexual,
considerada com a presumiblement fecundant, sempre que es volgués
impedir la continuació d'un embaràs no desitjat. A les inevitables
reaccions polèmiques dels qui han manifestat seriosos dubtes sobre
el mecanisme d'acció d'aquest producte, que no seria simplement
«anticonceptiu» sinó «abortiu», s'ha respost -de manera totalment
expeditiva- que semblant preocupació és infundada perquè la «píndola
de l’endemà» té una acció «antinidatòria», suggerint així,
implícitament, una neta separació entre avortament i intercepció de
l’embaràs (impedir que ocorri la implantació de l'òvul fecundat, és
a dir, l'embrió, a la paret uterina).
Tot considerant que l'ús d'aquests productes incumbeix a béns i
valors humans fonamentals, fins al punt afectar a la mateixa vida
humana en el seu començament, aquesta Pontifícia Acadèmia per a la
Vida sent l'urgent deure i la convençuda exigència d'oferir algunes
puntualitzacions i consideracions sobre l'argument, confirmant,
alhora, posicions ètiques ja conegudes, recolzades per precises
dades científiques, i consolidades en la doctrina catòlica.
1.
La «píndola de l’endemà» és un preparat a base d'hormones (pot
contenir estrògens, estroprogestàgens, o bé només progestàgens) que,
presa dins i no depassant les 72 hores després d'una relació sexual
presumiblement fecundant, activa un mecanisme prevalentment de tipus
«antinidatori». és a dir, impedeix que l'eventual òvul fecundat (que
és un embrió humà), ja arribat, en el seu desenvolupament, a
l'estadi de blastocist (5 ª - 6a dia després de la fecundació),
s'implanti a la paret uterina, mitjançant un mecanisme d'alteració
de la mateixa paret.
El resultat final serà, per tant, l'expulsió i la pèrdua d'aquest
embrió.
Només en el cas que l'assumpció de tal píndola precedís en alguns
dies a l'ovulació, podria actuar de vegades amb un mecanisme de
bloqueig d'aquesta última (en aquest cas, es tractaria d'una acció
típicament «anticonceptiva»).
Tanmateix, la dona que recorre a aquest tipus de píndola, ho fa per
por d'estar en el període fecund i, per tant, amb la intenció de
provocar l'expulsió de l'eventual nou concebut. I, a més, seria
utòpic pensar que una dona, trobant-se en les condicions de voler
recórrer a un anticonceptiu d'emergència tingui la possibilitat de
conèixer amb exactitud i oportunitat la seva actual condició de
fertilitat.
2.
Decidir utilitzar l'expressió «òvul fecundat» per indicar les
primerísimas fases del desenvolupament embrionari, no pot portar de
cap manera a crear artificialment una discriminació de valor entre
moments diversos del desenvolupament d'un mateix individu humà. En
altres paraules, si pot ser útil, per motius de descripció
científica, distingir amb termes convencionals (òvul fecundat,
embrió, fetus, etc.) diferents moments d'un únic procés de
creixement, no pot ser mai lícit decidir arbitràriament que
l'individu humà tingui major o menor valor (amb la consegüent
fluctuació del deure a la seva tutela) segons l'estat de
desenvolupament en el qual es trobi.
3.
Per tant, resulta clar que l'anomenada acció «antinidatòria» de la
«píndola de l’endemà», en realitat, no és altra cosa que un
avortament realitzat amb mitjans químics. És incoherent
intel·lectualment, i injustificable científicament, afirmar que no
es tracta de la mateixa cosa.
D'altra banda, és bastant clar que la intenció de qui demana o
proposa l'ús de l'esmentada píndola té com a finalitat directa la
interrupció d'un eventual embaràs, exactament com en el cas de
l'avortament. L'embaràs, en efecte, comença des del moment de la
fecundació i no des de la implantació del blastocist a la paret
uterina, com s'intenta suggerir implícitament.
4.
Per tant, des d'un punt de vista ètic, la mateixa licitud absoluta
de procedir a pràctiques abortives subsisteix també per a la
difusió, la prescripció i la presa de la «píndola de l’endemà». Són
també moralment responsables tots aquells que, compartint la
intenció o no, cooperen directament amb tal procediment.
5.
S'ha de fer una ulterior consideració a propòsit de l'ús de la
«píndola de l’endemà» amb relació a l'aplicació de la llei 194178
que, a Itàlia, regula les condicions i els procediments per a la
interrupció voluntària de l'embaràs.
Definir el producte en qüestió com un «antinidatori» en lloc de, amb
una terminologia més transparent, com un «abortiu», permet, en
efecte, evitar tots els procediments obligatoris que la llei 194
preveu per poder accedir a la interrupció de l'embaràs (entrevista
prèvia, verificació de l'embaràs, determinació del moment de
desenvolupament, període de reflexió, etc.), realitzant una forma
d'avortament totalment oculta i no registrable per cap institució.
Tot això està, per tant, en clara contradicció amb la correcta,
encara que contestable, aplicació de la llei 194.
6.
Finalment, davant de la difusió de tals procediments, exhortem
vivament a tots els agents del sector a posar en pràctica amb
fermesa
l'objecció de consciència moral, que testimoniï valentament, en
els fets, el valor inalienable de la vida humana, sobretot davant
noves formes ocultes d'agressió als individus més dèbils i
indefensos, com és el cas de l'embrió humà.
Pontifícia Acadèmia per a
la Vida
31/X/00
