Gràcies, en primer lloc, als
organitzadors per convidar-me a participar en aquesta Taula Rodona.
Vull recordar, en començar, unes
qüestions preliminars que poden servir per enfocar millor el tema de
la píndola de l'endemà:
- En primer lloc, no hi ha
progrés científic sense ètica. No hi ha ciència sense
consciència. És una manipulació dir que una cosa és la ciència i
una altra és l'ètica. Com a màxim hi haurà un avanç tècnic, però
no és ciència. No hi ha autèntica ciència sense ètica. Avui, per
exemple, no es pot realitzar un projecte d'investigació en un
hospital sense que abans sigui estudiat i aprovat pel comitè
d'ètica.
- En segon lloc, l'ètica i la moral
es basen en els fets, en la realitat de les coses. No es
construeixen sobre faules o prejudicis. La dada és fonamental
per fer una valoració ètica o moral. A partir d'aquí l'ètica i
la moral valoren com ha de ser la conducta humana per tenir una
vida plena, una vida bona, en definitiva, una vida feliç. Tant
sigui en l'àmbit familiar, professional, terapèutic o
investigador.
- Els organitzadors m'han demanat
una valoració moral, no sols una valoració ètica. Per tant, no
sols presentaré uns arguments de raó, sinó que també faré
referència a la reflexió fonamentada en la fe i, concretament,
en la doctrina de l'Església Catòlica.
A partir d'ara, amb l'ajuda d'algunes preguntes, analitzarem la
realitat de la píndola de l'endemà.
Quan es pren?
La píndola s'hauria de prendre al més
aviat possible. Millor en les primeres 24 hores després de la
relació sexual, però encara s'aconsella fins a les 72 hores.
Quant tarda un espermatozoide a trobar-se
amb l'òvul?
Deu minuts després d'ejacular el semen
ja pot haver-hi, a l'extrem de la trompa de Fal·lopi,
espermatozoides que es poden trobar amb l'òvul. Allí es fusionen les
dues cèl·lules i es produeix la fecundació. Encara que la píndola es
prengui molt aviat pot ja haver-se iniciat la concepció.
Què conté la píndola?
Levonorgestrel, una substància
hormonal.
Com actua?
Té un doble mecanisme d'acció:
anovulatori i antiimplantatori.
Pot inhibir l'ovulació en menys del 35%
de les ocasions, si es pren en la primera meitat del cicle
menstrual. Generalment té el segon efecte, perquè provoca una
menstruació anticipada i més abundant, de manera que, si hi ha hagut
fecundació, impedeix la implantació. És a dir, l'embrió quan arribi
a l'úter, uns sis dies després de la concepció, no podrà
implantar-se a l'endometri y morirà, tot sent expulsat amb la sang
de la menstruació. En resum, pot haver-hi concepció i existir un
embrió humà, al qual s'impedeix el seu desenvolupament i es provoca
un avortament precoç.
Quant viu un òvul?
Unes 24 hores.
Té sentit prendre la píndola si les
relacions sexuals són 24 hores després de l'ovulació?
No. No estaria indicada, però com és
poc freqüent que la dona sàpiga reconèixer el dia de la seva
ovulació amb precisió, si es pren, llavors provocarà una menstruació
anticipada.
Quan comença la vida humana?
Amb la fusió de l'espermatozoide i
l'òvul es forma un zigot. Aquesta cèl·lula és una nova vida humana
perquè es donen tres característiques:
- Té 46 cromosomes, és a dir
la càrrega genètica necessària, suficient i pròpia del ser humà.
Aquesta informació genètica és única i irrepetible, i serà la
mateixa que contindran totes la cèl·lules que formaran
l'organisme adult.
- Autoregulació. Té capacitat
de regular el seu propi desenvolupament.
- La continuïtat absoluta des
d'aquest moment fins al naixement, la infància, la pubertat, la
joventut, la maduresa i l'ancianitat. Tots els que estem en
aquesta sala hem estat un zigot! I cap estaria aquí, si abans no
ho hagués estat. És important que, amb sinceritat, cadascú
contesti a la pregunta quan vaig començar a existir?
De debò és abortiva?
Es defineix l'avortament com la
interrupció de l'embaràs.
Quan comença l'embaràs?
L'embaràs comença amb la fecundació. No
obstant això, des de fa alguns anys, alguns influents grups (OMS,
FIGO, ACOG i les multinacionals del control de la natalitat) van
pactar que l'embaràs començava quan l'embrió ha finalitzat la
implantació a l'úter. Així, la dona no estaria embarassada des que
es produeix la fecundació, sinó catorze dies després. Si
l'avortament és la interrupció de l'embaràs. Llavors, no hi hi ha
avortament!
Aquest raonament seria “perfecte” si no fos perquè la biologia
ensenya que la fecundació de l'òvul per l'espermatozoide va tenir
lloc catorze dies abans, moment en què comença l'embaràs.
Per què es manipula el llenguatge?
En l'àmbit de la cultura de la mort,
que alguns volen imposar, ben sovint es manipula el llenguatge. És
una deformació interessada per negar la gravetat ètica dels
mecanismes d'acció i evitar la reacció adversa dels professionals,
els polítics i la població.
S'informa la dona dels mecanismes d'acció?
La dona no sol rebre la informació
mèdica i ètica significativa perquè pugui donar el seu consentiment
informat. S'exerceix un tremend paternalisme, mantenint-la en
l'engany e impedint que assumeixi la seva responsabilitat.
És ètica la prescripció, l'administració i
la presa de la píndola?
A més de la greu falta ètica dels qui
recepten o faciliten la píndola sense el consentiment informat, és
absolutament il·lícit recórrer a aquest procediment pels seus
mecanismes d'acció. Admetre l'ús de la píndola implica acceptar el
seu efecte abortiu. Procurar la destrucció d'un ésser humà innocent
i indefens és una greu atrocitat.
Sempre hem de respectar la vida del ser
humà?
Alguns proposen, malgrat reconèixer que
és un ésser humà, que no seria necessari respectar la vida humana
des del seu inici. El respecte a l'ésser humà seria fruit del
consens o de l'acord entre especialistes o de la societat. Així, el
respecte a l'ésser humà seria un conveni arbitrari. No es
fonamentaria en la realitat biològica, sinó que seria conseqüència
de criteris externs a la seva natura.
Però si establim que alguns éssers
humans no tenen dret a viure, altrament dit, que no n'hi ha prou en
“ser” humà per tenir dret a viure, quin criteri pot impedir que
després es
desprotegissin altres éssers humans per tenir o no tenir
algunes característiques?
L'ésser humà té una dignitat, un valor
que ha de ser respectat sempre. Com exposa E. Kant, l'home mai pot
ser convertit en un mitjà, ha de ser respectat com un fi en ell
mateix.
Què diu el Magisteri de l'Església sobre
l'avortament?
El Concili Vaticà II, en la Constitució
pastoral “Gaudium et spes” (1965), declara que “l'avortament i
l'infanticidi són crims abominables” (GS,51).
El Codi de Dret Canònic (1983) ressalta
la gravetat d'aquest pecat, en dir que “qui procura un avortament,
si aquest es produeix, incorre en excomunió” (c. 1398).
El Catecisme de l'Església Catòlica
(1992) assenyala que “La vida humana ha de ser respectada i
protegida de manera absoluta des del moment de la concepció”
(n.2270) i que “Des del segle primer, l'Església ha afirmat la
malícia moral de tot avortament provocat” (n.2271).
Juan Pau II, en l'encíclica “Evangelium
Vitae” (1995), indica que “L'ésser humà ha de ser respectat i
tractat com a persona des de l'instant de la seva concepció i, per
això, a partir d'aquest mateix moment se li han de reconèixer els
drets de la persona, principalment el dret inviolable de tot ser
humà innocent a la vida” (n.60).
Què diu el Magisteri de l'Església sobre la
píndola de l'endemà?
La Pontifícia Acadèmia per a la Vida,
en un comunicat sobre la
píndola de l'endemà
(31/X/00), diu que
“és un avortament induït químicament. (...) Aquesta píndola està
cercant la terminació directa d'un possible embaràs ja en marxa”
(n.3), i “des del punt de vista ètic és absolutament il·lícit aquest
procediment abortiu” (n.4).
La Conferència Episcopal Espanyola (Assamblea
Plenària 27/IV/2001) manifesta que “no serveix per curar cap
malaltia, sinó per acabar amb la vida incipient d'un ésser humà.
(...) El que objectivament es persegueix és, doncs, un avortament
precoç” (n.1), i “Exhortem (...) a respectar i cuidar la vida
humana. Ningú amb consciència recta voldrà contribuir a la confusió
entre el bé i el mal, un signe tan trist de l'anomenada cultura de
la mort”(n.6)
Per últim, l'any 2000 vaig assistir al
cinquè aniversari de la publicació de l'encíclica “Evangelium Vitae”
a Roma. Vull recordar unes paraules de Joan Pau II, ens va demanar
que no ens conforméssim amb les lleis injustes que atempten contra
la vida humana. Tots els ciutadans, i especialment els polítics, hem
de procurar canviar aquestes lleis injustes i cercar per sobre de
tot el bé comú. Per això, les lleis no sols han de garantir una
informació suficient i veraç sobre aquesta píndola a la dona, també
han de procurar el respecte a tota vida humana iniciada. I per tant,
als meus companys de la Taula que són senadors els demano,
especialment, que facin tot el que es pugui per canviar la injusta
situació del nostre país.
Moltes gràcies a tots.
