1. La Santa Seu està convençuda de la necessitat de sostenir i
promoure la investigació científica per al benefici de la humanitat.
Per això, la Santa Seu encoratja amb sol·licitud aquelles
investigacions que estan sent realitzades en els camps de la
medicina i de la biologia amb l'objectiu de curar malalties i
millorar la qualitat de vida de tothom, amb tal que siguin
respectuoses amb la dignitat de l'ésser humà. Aquest respecte
exigeix que tota investigació contrària a la dignitat de l'ésser
humà sigui moralment exclosa.
2.
Hi ha dues fonts potencials de cèl·lules estaminals per a la
investigació humana: en primer lloc les cèl·lules estaminals
«adultes», que deriven de les sang del cordó umbilical, de la
medul·la òssia i altres teixits, i en segon lloc les cèl·lules
estaminals «embrionàries», que són obtingudes de la desagregació
d'embrions humans. La Santa Seu s'oposa al clonatge que impliqui la
destrucció d’embrions humans amb el propòsit d’obtenir d’ells les
cèl·lules estaminals, fins i tot per un noble objectiu, perquè és
incompatible amb el fonament i el motiu de la investigació biomèdica
humana, això és, el respecte per a la dignitat dels éssers humans.
Tanmateix, la Santa Seu aplaudeix i encoratja la investigació que
utilitza les cèl·lules estaminals adultes, perquè és completament
compatible amb el respecte de la dignitat dels éssers humans. La
inesperada plasticitat de les cèl·lules estaminals adultes ha fet
possible usar amb èxit aquest tipus de cèl·lules indiferenciades i
autoregeneradores en la curació de diferents teixits i òrgans
humans, [1] en particular als cors danyats després d'infarts de
miocardi. Els múltiples èxits terapèutics que han estat demostrats
utilitzant cèl·lules estaminals adultes, i la promesa que aquestes
constitueixen per a altres malalties, tals com desordres
neurodegeneratius o diabetis, fan dels esforços per recolzar aquesta
fructífera via d'investigació una qüestió urgent [3]. Sobretot, està
universalment acordat que l'ús de les cèl·lules estaminals adultes
no implica cap problema ètic.
3. En canvi, la investigació que utilitza cèl·lules estaminals
embrionàries ha estat obstaculitzada per importants dificultats
tècniques [4]. Els experiments en cèl·lules estaminals embrionàries
no han produït encara un sol èxit terapèutic clar, ni tan sols en
animals [5]. A més les cèl·lules estaminals embrionàries han causat
tumors en els animals [6] i podrien generar càncer si
s'administressin a pacients humans [7]. Llevat que aquests greus
riscs s'eliminin, els experiments en cèl·lules estaminals
embrionàries no tindran cap aplicació clínica [8]. Deixant de costat
els problemes tècnics, la necessitat d'extreure aquestes cèl·lules
d'embrions humans vius suscita qüestions ètiques de la màxima
importància.
4. L'anomenat
«clonatge terapèutic», que seria millor anomenar
«clonatge d'investigació» ja que estem encara lluny de les
aplicacions terapèutiques, ha estat proposat a fi d’evitar el
potencial rebuig immunitari de les cèl·lules estaminals embrionàries
derivat del donant diferent del receptor. En qualsevol cas, l'ús de
cèl·lules estaminals embrionàries implica un alt risc d'introduir en
els pacients cèl·lules d'embrions anormals. Ha estat ben provat que
la majoria dels embrions no-humans produïts per clonatge amb
transferència nuclear són anòmals, amb una deficiència a molts gens
(marcats i no marcats) necessaris per al desenvolupament d'un embrió
precoç. [9] Les cèl·lules estaminals embrionàries extretes
d'embrions anòmals i no aptes portaran els seus «defectes
epigenètics» i transmetran almenys part d'ells a les seves cèl·lules
filles. La transferència de tals cèl·lules estaminals embrionàries
clonades seria per tant extremadament perillosa: aquestes cèl·lules
podrien provocar desordres genètics, o iniciar leucèmies o altres
càncers. A més, s'ha de desenvolupar encara un model primari no-humà
de clonatge, que seria necessari a fi de dur a terme experiments per
establir en ells la seguretat abans d'intentar experiments
terapèutics en éssers humans [10].
5. Els beneficis del clonatge terapèutic per a la salut són
hipotètics, mentre que el mètode mateix continuï sent principalment
una hipòtesi. Per això el crescendo d'hipèrboles que enalteixen la
promesa d'aquest tipus d'investigació podrien minar al final la
mateixa causa que pretén servir [11]. De fet, fins i tot posant en
un costat les consideracions ètiques fonamentals a més de les
expectatives del pacient, l'estat actual del «clonatge terapèutic»
exclou, ara i en el futur proper, qualsevol aplicació clínica.
6.
Científics, filòsofs, polítics i humanistes estan d'acord en la
necessitat d'una prohibició internacional del clonatge reproductiu.
Des d'un punt de vista biològic, portar al naixement embrions humans
clonats seria perillós per a l'espècie humana. Aquesta forma asexual
de reproducció impediria la usual «mescla» de gens que fa a cada
individu únic en el seu genoma i fixaria arbitràriament el genotip
en una particular configuració, [12] amb previsibles conseqüències
genètiques negatives per a la reserva genètica humana. Seria a més
prohibitivament perillós per al clon individual. [13] Des d’un punt
antropològic, la majoria de les persones reconeixen que el clonatge
és ofensiu a la dignitat humana. El clonatge, de fet, donaria vida a
una persona, però a través d'una manipulació de laboratori en ordre
de pura zootecnologia. Aquesta persona entraria al món com una
«còpia» (si bé només una còpia biològica) d'un altre ser. Sent
ontològicament únic i digne de respecte, la forma en què un ésser
humà clonat ha estat portat al món marcaria aquesta persona més com
una manufactura que com un semblant nostre, un reemplaçament més que
un individu únic, un instrument de la voluntat de qualsevol altre
més que alguna cosa amb finalitat en ella mateixa, un article de
consum substituïble abans que un esdeveniment irrepetible en la
història humana. Per aquesta raó la falta de respecte envers la
dignitat de la persona humana és inherent al clonatge.
7. Tanmateix, hi ha qui voldria deixar fora d'aquesta prohibició
internacional la possibilitat del «clonatge terapèutic», com si es
tractés d'un procés diferent del reproductiu. La veritat és que el
clonatge reproductiu i el clonatge «terapèutic» o «d'investigació»
no són dos tipus diferents de clonatge: impliquen el mateix procés
tècnic de clonatge i difereixen únicament en els objectius que
persegueixen. Amb el clonatge reproductiu s'apunta a implantar
l'embrió clonat a l'úter d'una mare subrogada a fi de «produir» un
nen; amb el clonatge «d'investigació» s'apunta a utilitzar
immediatament l'embrió clonat, sense permetre-li que es desenvolupi,
eliminant-lo per tant durant el procés. Es pot afirmar fins i tot
que qualsevol tipus de clonatge és «reproductiu» en la seva primera
fase, perquè ha de produir, a través del procés de clonatge, un nou
organisme individual i autònom, dotat d'una identitat única i
específica, abans d'intentar qualsevol altra operació amb aquest
embrió.
8.
El « clonatge terapèutic» no és èticament neutral. És més,
des del punt de vista ètic seria fins i tot pitjor que el «clonatge
reproductiu». En el «clonatge reproductiu» almenys es dóna al nou
ser humà produït, innocent respecte als seus propis orígens, la
possibilitat de desenvolupar-se i néixer. En el clonatge
«terapèutic» s'usa al nou ser humà simplement com a material de
laboratori. Tal utilització instrumental d'un ésser humà ofèn
greument la dignitat humana i tota la humanitat. El terme
«dignitat», com és emprat en aquest document i a la Carta de les
Nacions Unides, no es refereix a un element de vàlua fundat en les
capacitats de l'individu i en el valor que altres puguin atribuir-li
-un valor que podria dir-se «dignitat atribuïda».
La noció de dignitat atribuïda permet judicis jeràrquics, desiguals,
arbitraris i fins i tot discriminatoris. La dignitat és utilitzada
aquí per significar el valor intrínsec que és comú i igualment és
compartit per tots els éssers humans, qualssevol que siguin les
seves condicions socials, intel·lectuals o físiques. És aquesta
dignitat la que a tots ens obliga a respectar a tot ser humà,
qualsevol que sigui la seva condició, més encara si ell o ella té
necessitat de protecció i cura. La dignitat és la base de tots els
drets humans. Ens sentim obligats a respectar els drets dels altres
perquè primer reconeixem la seva dignitat.
9. L'honradesa suggereix que si una línia específica d'investigació
ja ha demostrat les condicions d'èxit i no planteja qüestions
ètiques, aquesta s'hauria de seguir abans d'embarcar-se en una altra
que ha mostrat escasses perspectives d'èxit i suscita preocupacions
ètiques. Els recursos en la investigació biològica són limitats. El
«clonatge terapèutic» és una teoria no provada que podria resultar
una dramàtica pèrdua de temps i diners. El bon sentit i la
necessitat d'una investigació seriosa i orientada a l'objectiu,
demana a la comunitat biomèdica mundial destinar els fons
necessaris a la investigació que utilitza cèl·lules estaminals
«adultes».
10. El món no pot emprendre dos camins diferents: el dels que estan
disposats a sacrificar o comercialitzar éssers humans en benefici
d'uns quants privilegiats i el d'aquells que no poden acceptar
aquest abús. Pel seu propi bé, la humanitat necessita una base -una
comprensió comuna de la humanitat i una comprensió comuna de les
bases fonamentals de què depenen totes les nostres idees sobre els
drets humans. Competeix a les Nacions Unides dur a terme tot esforç
necessari en la recerca d'aquesta base, perquè els éssers humans
siguin respectats pel què són. Portar endavant el projecte d'una
prohibició internacional i global del clonatge humà forma part
d'aquesta missió i deure de l'ONU.
Referències
[1] Körbling M, Estrov Z. Adult stem cells for tissue repair - a
new therapeutic concept? New England Journal of Medicine 2003;
349: 570-582. Bunting K, Hawley R. Integrative molecular and
developmental biology of adult stem cells Biology of the Cell 95
(2003) 563-578. Wang J, Kimura T, Asada R, Harada S, Yokota S,
Kawamoto Y, Fujimura Y, Tsuji T, Ikehara S, Sonoda Y, 2003a.
SCIDrepopulating cell activity of human cord blood-derived CD34-
cells assured by intra-bone marrow injection. Blood 101,
2924-2931; Gluckman E, Broxmeyer HE, Auerbach AD et al. (1989).
Hematopoietic reconstitution in a patient with Fanconi's anemia
by means of umbilical-cord blood from an HLA-identical sibling.
N. Engl. J. Med. 321, 1174-1178.
[2] Wollert KC, Meyer GP, Lotz J, Ringes-Lichtenberg S, Lippolt
P, Breidenbach C, Fichtner S, Korte T, Hornig B, Messinger D,
Arseniev L, Hertenstein B, Ganser A, Drexler H. Intracoronary
autologous bone-marrow cell transfer after myocardial
infarction: the BOOST randomized controlled clinical trial.
Lancet 2004: 364: 141-148. Beltrami, AP, Barlucchi, L, Torella
D, Baker M, Limana F, Chimenti S, Kasahara H, Rota M, Musso E,
Urbanek K, Leri A, Kajstura J, Nadal-Ginard B, Anversa P, 2003.
Adult cardiac stem cells are multipotent and support myocardial
regeneration. Cell 114, 763-776. Stamm C, Westphal B, Kleine HD,
Petzsch M, Kittner C, Klinge H, Schumichen C, Nienaber CA,
Freund M, Steinhoff G, 2003. Autologous bone-marrow stem-cell
transplantation for myocardial regeneration. Lancet 361, 45-46.
[3] Cfr. for example: Mezey E, Key S, Vogelsang G, Szalayova I,
Lange GD, Crain B, 2003. Transplanted bone marrow generates new
neurons in human brains. Proc. Natl. Acad. Sci USA 100,
1364-1369; Vescovi AL, Martino G, 2003. Injection of adult
neurospheres induces recovery in a chronic model of multiple
sclerosis. Nature 422, 688-694; Hess D, Li L, Martin M, Sakano
S, Hill D, Strutt B, Thyssen S, Gray DA, Bhatia M., 2003. Bone
marrow-derived stem cells initiate pancreatic regeneration. Nat.
Biotechnol. 21, 763-770 Horb ME, Shen CN, Tosh D, Slack J.M.,
2003. Experimental conversion of liver to pancreas. Curr. Biol.
13, 105-115.
[4] Cfr. Stojkovic M. Lako M, Strachan T, Murdoch1 A.
Derivation, growth and applications of human embryonic stem
cells Reproduction (2004) 128 259-267.
[5] Freed CR. Will embryonic stem cells be a useful source of
dopamine neurons for transplant into patients with Parkinson's
disease. Proceedings of the National Academy of Sciences 2002;
99: 1755-1757.
[6] Tsai RY, McKay RD. A nucleolar mechanism controlling cell
proliferation in stem cells and cancer cells. Genes and
Development 2002: 16: 2991-3003; Wakitani S, Takaoka K, Hattori
T, Miyazawa N, Iwanaga T, Takeda S, Watanabe TK, Tanigami A.
Embryonic stem cells injected into the mouse knee joint form
teratomas and subsequently destroy the joint. Rheumatology 2003;
42: 162-165; Erdö F, Bührle C, Blunk J, Hoehn M, Xia Y,
Fleischmann B, Föcking M, Küstermann E, Kolossov E, Hescheler J,
Hossmann K-A, Trapp T. Host-dependent tumorigenesis of embryonic
stem cell transplantation in experimental stroke. Journal of
Cerebral Blood Flow and Metabolism 2003; 23: 780-785.
[7] Marx J. Mutant stem cells may seed cancer. Science 2003;
301: 1308-1310.
[8] The fact that these epigenetic factors that contribute to
the development of embryonic stem cells in the embryo are also
the one that contribute to the development of cancers in the
adult is troubling. In fact, stem cells have been found in
tumors. Normile D. Cell proliferation. Common control for
cancer, stem cells. Science 2002; 298: 1869; Valk-Lingbeek ME,
Bruggeman SW, Van Lohuizen M. Stem cells and cancer: the
polycomb connection. Cell 2004; 118: 409-418.
[9] Bortvin A, Eggan K, Skaletsky H, Akutsu H, Berry DL,
Yanagimachi R, Page DC, Jaenisch R. Incomplete reactivation of
Oct4-related genes in mouse embryos cloned from somatic nuclei,
Development 2003: 130: 1673-1680; Mann MR, Chung YG, Nolen LD,
Verona RI, Latham KE, Bartolomei MS, Disruption of imprinted
gene methylation and expression in cloned preimplantation stage
mouse embryos. Biology of Reproduction 2003; 69: 902-914; Boiani
M, Eckardt S, Leu NA, Scholer HR, McLaughlin KJ, Pluripotency
deficit in clones overcome by clone-clone aggregation:
epigenetic complementation? EMBO Journal 2003; 22: 5304-5312;
Fulka J, Miyashita N, Nagai T, Ogura A, Do cloned mammals skip a
reprogramming step? Nature Biotechnology 2004; 22: 25-26; Mann
MR, Lee SS, Doherty AS, Verona RI, Nolen LD, Schultz RM,
Bartolomei MS, Selective loss of imprinting in the placenta
following preimplantation development in culture. Development
2004; 131: 3727-3735.
[10] Simerly C, Dominko T, Navara C, Payne C, Capuano S, Gosman
G, Chong KY, Takahashi D, Chace C, Compton D, Hewitson L,
Schatten G, Molecular correlates of primate nuclear transfer
failures. Science 2003; 300: 297; Wolf DP. An opinion on human
reproductive cloning. Journal of Assisted Reproduction and
Genetics 2001: 18: 474-475.
[11] Knight J. Biologists fear cloning hype will undermine
stem-cell research. Nature 2004; 430: 817.
[12] During the meiotic phase, there is a segregation of alleles
with subsequent random assortment of homologues. This
"shuffling" of genes, which is the basis for genetic identity,
prevents the occurrence of severe genetic abnormalities. There
is no such healthy "shuffling" of genes in nuclear transfer
cloning.
[13] Healy DL, Weston G, Pera MF, Rombauts L, Trounson AO. Human
cloning, 2001. Human Fertility 2002; 5: 75-7.
Santa Seu
L'Osservatore Romano
17/IX/04
