|
|
Coincidint amb el 20 aniversari de la legalització de l'avortament a Espanya, l'Institut de política familiar ha presentat l'informe "Evolució de l'avortament a Espanya: 1985-2005". N'hem fet un resum en aquesta pàgina. Podeu consultar el document original complet tot punxant l'enllaç => Document complet |
|
La caiguda vertiginosa de la
natalitat de l’últim quart del Segle XX a Espanya, va tocar fons
l’any 1996, quan només es van produir 207.546 naixements al conjunt de
l’estat espanyol.
Per altra banda, les
defuncions notificades van arribar a les 387.729 lleny 2003, xifres
que, comparades amb les de la natalitat, gairebé no asseguren el
recanvi generacional.
Des de la seva legalització, l'any 1985, han mort a Espanya 844.378 nens per l’avortament. A la dècada 93-03 l’aborció va augmentar en un 75,3%. L’any 2003 es van produir 79.788 avortaments a Espanya; 1 avortament cada 6,6 minuts; 1 de cada 6 embarassos va acabar en avortament; 220 nens van deixar de néixer diàriament. L'enorme magnitud d’avortaments pot fer-se més fàcilment imaginable per analogia:
Les defuncions per avortament han tingut una evolució desigual en aquests anys en les diferents comunitats autònomes, ja que, si bé en totes s'ha incrementat substancialment el nombre d’aborcions, en algunes d'elles s’estan assolint magnituds dramàtiques. Madrid (amb 15.434 avortaments en el 2003), Catalunya (amb 15.373), Andalusia (14.280) i la Comunitat Valenciana (7.870) són les CCAA en les quals es van produir més avortaments. Només en elles, es van realitzar 52.957, la qual cosa representa el 66,3% del total. A la Comunitat de Madrid, on s'han incrementat més els avortaments en els últims 5 anys, es va passar de 9.154, l'any 1998, fins a 15.434, el 2003, és a dir, 6.275 avortaments més, cosa que representa un increment del 68,5%, molt superior a la mitjana nacional.
D'altra banda, a més de
Ceuta i Melilla, les CCAA en les quals es produeixen menys
avortaments són: La Rioja (462), Cantàbria (499), Navarra (559) i
Extremadura (914).
S'ha reduït significativament l'edat mitjana de les persones que avorten. L'any 1.991, els avortaments es donaven, sobretot, a partir dels 25 anys. El grup de les adolescents (menys de 19 anys) era molt poc significatiu. L'any 2.003, les noies menors de 24 anys van estar el grup majoritari. Cada dia són més freqüents els avortaments en adolescents, ja que un de cada 7 avortaments (13,7%), d’un total de 10.957, es van produir en adolescents menors de 19 anys.
L'avortament s'ha convertit
en la principal causa de mortalitat a Espanya, molt per sobre
d’altres fonts de defunció "externes" (accidents de tràfic,
homicidis, suïcidis, sida o drogues, que, fins i tot, han reduït en
aquest temps la seva incidència) i de les defuncions per malaltia.
Els estaments administratius
han abordat la problemàtica de diverses epidèmies amb mesures
preventives, per tal de reduir els efectes negatius, tot aconseguint
resultats prou satisfactoris, però han ignorant i abandonant la
problemàtica de les defuncions per avortament.
Durant aquests anys, s’han fet campanyes periòdiques, centrades especialment en els joves i adolescents, recomanant l'ús del preservatiu en les anomenades “relacions sexuals de risc”, per tal de reduir les malalties de transmissió sexual -especialment la sida- i els “embarassos no desitjats”.
Podem constatar el fracàs
rotund en els objectius perseguits, malgrat els recursos econòmics
destinats, perquè els avortaments no només no s'han reduït sinó que
s'han incrementat de manera considerable a més d'augmentar en la
franja de les dones més joves.
Institut
de política familiar
|
|
|
|
|