L'avortament: principal causa de mortalitat actual a Espanya

1 avortament cada 6,6 minuts !

 

Institut de política familiar; 4/VII/05

Coincidint amb el 20 aniversari de la legalització de l'avortament a Espanya, l'Institut de política familiar ha presentat  l'informe "Evolució de l'avortament a Espanya: 1985-2005". N'hem fet un resum en aquesta pàgina. Podeu consultar el document original complet tot punxant l'enllaç  =>  Document complet


I. Evolució de la natalitat a Espanya

La caiguda vertiginosa de la natalitat de l’últim quart del Segle XX a Espanya, va tocar fons l’any 1996, quan només es van produir 207.546 naixements al conjunt de l’estat espanyol.
L’any 2004, amb 453.278 naixements, es va tornar a nivells similars als de l’any 1985 (xifres, altrament, molt baixes), any d’inici de l’avortament legal a Espanya, a expenses, en gran part, de la natalitat de la mare d’origen estranger que, amb 62.150 naixements, va representar el 13,7% del total de l’estat.
 

II. Evolució de les defuncions a Espanya

Per altra banda, les defuncions notificades van arribar a les 387.729 lleny 2003, xifres que, comparades amb les de la natalitat, gairebé no asseguren el recanvi generacional.
Si a les esmentades xifres de defuncions del l’any 2003 hi sumem el número d’avortaments reconeguts durant el mateix any (79.788), obtenim un total de 463.517 morts, la qual cosa significa que les xifres de defunció va superar amplament les de la natalitat.
 

III. Evolució de les defuncions per avortament

Des de la seva legalització, l'any 1985, han mort a Espanya 844.378 nens per l’avortament. A la dècada 93-03 l’aborció va augmentar en un 75,3%.

L’any 2003 es van produir 79.788 avortaments a Espanya; 1 avortament cada 6,6 minuts; 1 de cada 6 embarassos va acabar en avortament; 220 nens van deixar de néixer diàriament.

L'enorme magnitud  d’avortaments  pot fer-se més fàcilment imaginable per analogia:

  1. Cada tres-quatre dies desapareix un col·legi de mida mitja a l’Estat espanyol.

  2. El nombre d'avortaments que es van produir l'any 2.003 equival a la població de Sòria o Terol… a la meitat de la de ciutats com Àvila, Segòvia, Palència…

  3. El nombre d'avortaments acumulat equival a la totalitat dels naixements a Espanya durant els anys 2.002 i 2.003, és a dir, com si a Espanya no hi hagués hagut cap naixement durant dos anys seguits i només s'haguessin produït defuncions.
     

IV. Evolució dels avortaments a les Comunitats autònomes (CCAA)

Les defuncions per avortament han tingut una evolució desigual en aquests anys en les diferents comunitats autònomes, ja que, si bé en totes s'ha incrementat substancialment el nombre d’aborcions, en algunes d'elles s’estan assolint magnituds dramàtiques.

Madrid (amb 15.434 avortaments en el 2003), Catalunya (amb 15.373), Andalusia (14.280) i la Comunitat Valenciana (7.870) són les CCAA en les quals es van produir més avortaments. Només en elles, es van realitzar 52.957, la qual cosa representa el 66,3% del total.

A la Comunitat de Madrid, on s'han incrementat més els avortaments en els últims 5 anys, es va passar de 9.154, l'any 1998, fins a 15.434, el 2003, és a dir, 6.275 avortaments més, cosa que representa un increment del 68,5%, molt superior a la mitjana nacional.

D'altra banda, a més de Ceuta i Melilla, les CCAA en les quals es produeixen menys avortaments són: La Rioja (462), Cantàbria (499), Navarra (559) i Extremadura (914).
 

V. Característiques dels avortaments

S'ha reduït significativament l'edat mitjana de les persones que avorten. L'any 1.991, els avortaments es donaven, sobretot, a partir dels 25 anys. El grup de les adolescents (menys de 19 anys) era molt poc significatiu.

L'any 2.003, les noies menors de 24 anys van estar el grup majoritari.

Cada dia són més freqüents els avortaments en adolescents, ja que un de cada 7 avortaments (13,7%), d’un total de 10.957, es van produir en adolescents menors de 19 anys.


VI. Avortaments versus altres causes de mortalitat

L'avortament s'ha convertit en la principal causa de mortalitat a Espanya, molt per sobre d’altres fonts de defunció "externes" (accidents de tràfic, homicidis, suïcidis, sida o drogues, que, fins i tot, han reduït en aquest temps la seva incidència) i de les defuncions per malaltia.
 

VII. Comportament de l’Administració

Els estaments administratius han abordat la problemàtica de diverses epidèmies amb mesures preventives, per tal de reduir els efectes negatius, tot aconseguint resultats prou satisfactoris, però han ignorant i abandonant la problemàtica de les defuncions per avortament.
 

VIII. Campanyes

Durant aquests anys, s’han fet campanyes periòdiques, centrades especialment en els joves i adolescents, recomanant l'ús del preservatiu en les anomenades “relacions sexuals de risc”, per tal de reduir les malalties de transmissió sexual -especialment la sida- i els “embarassos no desitjats”.

Podem constatar el fracàs rotund en els objectius perseguits, malgrat els recursos econòmics destinats, perquè els avortaments no només no s'han reduït sinó que s'han incrementat de manera considerable a més d'augmentar en la franja de les dones més joves.
 

IX. Les propostes de l’Institut de política familiar

  • Creació d'una Comissió interministerial, depenent del Ministeri de sanitat, que abordi la problemàtica de les defuncions per avortament i implementi mesures encaminades a la seva reducció així com a combatre els seus efectes negatius.

  • Elaboració d'un Pla nacional de natalitat, de caràcter triennal, amb dotació pressupostària suficient.

  • Creació de Centres d'ajuda, atenció i assessorament a la dona embarassada que ajudin totes les mares, solteres o casades, a tenir els seus fills.

  • Promoció i ajuda, a través del 0,5% de l'IRPF, a aquelles ONGs que es dediquin a recolzar les dones embarassades.

  • Sensibilització i voluntat política de l’Administració davant de les defuncions per avortament, que es traduís en actuacions concretes tals com:
     

    • Eliminació de la falta de transparència de l'Administració en el procés, anàlisi i transmissió de les dades.

    • Realització d'enquestes periòdiques per part del CIS que analitzessin la problemàtica de les dones a l'hora de l'embaràs, dificultats per tenir fills, etc.

    • Incorporació de les defuncions per avortament en les estadístiques de defuncions a Espanya.

    • Realització de campanyes serioses, rigoroses i eficaces de sensibilització i conscienciació sobre la natalitat, l’embaràs i la maternitat.

 

Institut de política familiar
4/VII/05
http://www.ipfe.org

 

Pujar