La tècnica
La tècnica de selecció de sexe que - per la millora dels
resultats- ha donat actualitat al tema es basa en la selecció dels
espermatozoides criopreservats, a fi de separar els que porten
cromosoma X dels que duen el cromosoma Y.
Per aconseguir-ho, l'esperma és tractat amb marcadors de
fluorescència que es fixen al DNA del cap de l'espermatozoide. A
continuació la mostra es col·loca en un citòmetre de flux on les
cèl·lules travessen un raig laser. Com a conseqüència d'aquest
estímul, els caps dels gàmetes irradien més o menys quantitat de
llum en funció de la quantitat de colorant que el material genètic
absorbeix: l'espermatozoide X brilla més, ja que té més ADN.
Finalment, en dependència de la lluentor, cada gàmeta és dirigit al
tub apropiat.
Després d'obtenir una població adequada d'espermatozoides, es
procedeix o bé a una inseminació intrauterina o bé a un procediment
de fecundació in vitro i posterior transferència a l'úter de la mare
(FIVET).
Si bé els resultats assolits per la tècnica són, segons asseguren
els que la preconitzen, superiors al 90% en nenes i a 70% en nens,
resta per veure si les necessàries manipulacions i exposicions a
diversos agents que sofreixen els gàmetes al llarg del procediment
no poden alterar la integritat genètica dels espermatozoides. Donat
que aquests efectes poden manifestar-se a llarg termini, només
dintre de molts anys s'obtindrà una resposta definitiva.
Manipulació genètica
preimplantatòria
La selecció de sexe és un aspecte del capítol més ampli de les
manipulacions genètiques prèvies a la implantació embrionària a
l'úter matern. El seu tractament ètic en aquest context més ampli
ajuda a comprendre millor el problema.
De fet, molts dels motius que s'adueixen per a sol·licitar
aquestes alteracions del genoma humà són purament irreals i es
troben encara en el terreny de la ciència ficció. En teoria, els
motius pels quals podrien sol·licitar-se aquestes manipulacions són
diversos. Entre ells poden considerar-se:
- Impedir el naixement d’un nen amb (a) malalties lligades al
sexe (per exemple: l'hemofília o la distròfia muscular). Es
tracta de seleccionar els gàmetes, permetent només la fecundació
amb espermatozoides portadors de cromosoma X i la generació
exclusiva de nenes. També podria buscar-se la correcció de (b)
malalties genètiques no lligades al sexe, depenents de
cromosomes sexuals o no sexuals (autosomes), tractables per
manipulació genètica practicada abans de la fecundació o als
estadis més inicials del desenvolupament embrionari.
- Fer realitat el desig de tenir un fill d’un sexe determinat,
ja sigui amb la finalitat d'equilibrar la proporció de nens i
nenes en la descendència (balancing), o per interessos
determinats per herències o relacionades amb el treball
familiar. O simplement per caprici personal.
- Engendrar un fill o una filla més ben dotats i més
competitius, que posseeixi les millors condicions intel·lectuals
o físiques.
- Determinar les característiques del fill en funció dels
gustos dels pares.
- Millorar la raça i controlar la població dirigint-la a
l’equilibri desitjat respecte al sexe o a altres
característiques.
Com es veu en aquesta relació, si bé la selecció de sexe pot
obeir a una necessitat mèdica (motiu 1a), en altres ocasions no és
així (motiu 2). En aquests darrer cas i en els restants (3, 4 i 5),
la manipulació genètica preimplantatòria cerca evitar en la mesura
que sigui possible que la determinació de les característiques del
fill les faci l'atzar o l'espontaneitat natural, optant en canvi per
l’anomenat “fill de disseny” o “nen a la carta”: es tracta
d'escollir - juntament amb el sexe- moltes altres de les
característiques del fill: intel·ligència, bellesa, capacitats
físiques, etc. Tantes com la ciència i la tècnica permetint fixar.
Valoració ètica
Pot ajudar a clarificar el tema l'aplicació a la manipulació
genètica de les següents consideracions bàsiques:
- Qualsevol intervenció prenatal ha d’assumir el primer
principi ètic: “respectar la vida i la singularitat de tot ésser
humà, tractant-lo sempre com un fi en si mateix, amb afecte i
amb consideració, mai amb indiferència o amb l’egoisme
d’utilitzar-lo com un mitjà”
- Una acció pot esdevenir èticament dolenta en qualsevol dels
moments en que s'elabora: a) en el moment en que es pensa (allò
que es pretén i els mitjans per fer-ho) com b) en la manera
efectiva de dur-la a terme. Per tant: “s’ha de procurar que
siguin correctes tant la intenció com la realització material de
l'acció.
No n'hi ha prou amb la intenció d'un bé final, cal també que
aquest bé no es faci a costa de mals inacceptables. Es el cas de la
denominada "reducció embrionària", una "tècnica" que consisteix en
l''eliminació d'embrions o fetus humans que 'excedeixen del nombre
de dos (o tres). Dos fills en gestació és la xifra establerta per
les autoritats del camp de la reproducció assistida com a màxima
desitjable per assegurar el benestar dels embrions i de la mare. Si
la gestació passa de dos fills recomanen eliminar-ne els que calgui.
Per dur-ho a terme es fa servir una injecció de clorur potàsic
aplicada per via transvaginal o transabdominal directament a
l'interior de la criatura que es vol eliminar. Es tracta per tant
d'un avortament criminal, malgrat les bones intencions pels altres
fills i per la mare. És un exemple clar de conducte èticament
inacceptable.
Resulta doncs èticament inacceptable:
1) Per vici en la intenció:
- determinar les característiques del fill en funció dels
gustos dels pares.
- millorar la raça i controlar la població dirigint-la a
l’equilibri desitjat ja sigui referit a la proporció existent de
sexes o a altres característiques.
2) Per vici en els mitjans:
- la vinculació de la selecció d’esperma al procediment de
FIVET, generador d’embrions congelats i avortaments, mai no pot
ésser ètic.
3) Per desproporció entre fi i mitjans:
- la fredor afectiva en l’acció generativa quan es realitza un
procediment d’inseminació tubàrica només per assegurar el sexe
de l’infant, sense que existeixin implicacions terapèutiques.
Dr. Joan Vidal-Bota
President de l’Associació Catalana d’Estudis Bioètics
