El Pontifici
Consell per a la Família, convidat a expressar la seva posició sobre
l'anomenada "reducció embrionària", després d'haver consultat
la Congregació per a la Doctrina de la Fe publica la següent
Declaració.
Avui són menys
rars els casos d'embarassos múltiples, això és, quan el si matern és
compartit per diversos embrions. Solen presentar-se ja sigui per
estimulació ovàrica en cas d'infertilitat o per la fecundació
artificial, sobre el qual el Magisteri s'ha ja pronunciat (Cong.
Doct. Fe, Inst. Donum vitae). Cal tenir en compte les situacions
difícils i encara dramàtiques que l'ús de tals tècniques poden
originar. No es pot ometre una crida a la responsabilitat a aquells
metges que posen en risc la vida de la mare i dels fills concebuts
per falta de perícia i precaució o en l'aplicació de les tècniques
de fecundació artificial
És freqüent
l'afirmació, per part d'alguns, que els embarassos múltiples no
poden arribar a terme, sigui per la mort espontània a l'úter dels
embrions o pel seu naixement prematur no viable. Afegeixen, a més,
que si els nasciturus arriben al part, la dificultat
obstètrica (amb el consegüent perill per a la mare) és major. Amb
aquests pressupòsits ells conclouen que podria justificar-se la
selecció i eliminació d'alguns embrions per salvar als altres o,
almenys un d'ells. Per aquest motiu s'ha introduït la tècnica
denominada "reducció embrionària".
En relació amb
això, és precís assenyalar el següent. Com tot embrió ha de ser
considerat i tractat com a persona humana (Cong. Doct. Fe, Inst.
Donum vitae), amb l'eminent dignitat que això implica, el
nasciturus és subjecte de drets fonamentals des del primer
moment de la concepció, i en primer lloc del dret a la vida, que de
cap manera no es pot violar. Per tant cal afirmar clarament evitant
qualsevol confusió o ambigüitat que la "reducció embrionària"
és un avortament selectiu. És l'eliminació directa i voluntària d'un
ésser humà innocent (Joan Pau II, Enc. Evangelium vitae, n. 57). Per
tant, volguda com a finalitat o usada com mitjà, és sempre un
desordre moral greu (J0an Pau II, Enc. Evangelium vitae, n. 62).
Tractant-se d'una veritat naturalment accessible a la raó, la
il·licitud de tal comportament és una norma per a tots vàlida i
també per als no creients (Joan Pau II, Enc. Evangelium vitae, n.
101).
La prohibició
moral roman també en el cas en el qual la prossecució de l'embaràs
comportés risc per a la vida de la mare i dels altres germans
bessons. En efecte, no és lícit mai fer el mal, ni tan sols per
assolir amb això un bé (Joan Pau II, Enc. Evangelium vitae, n. 57).
La vida de
l'home prové de Déu, és el seu do, la seva imatge i empremta,
participació del seu buf vital (Joan Pau II, Enc. Evangelium vitae,
n. 39). La selecció embrionària no pot ser justificada partint de
l'anomenat principi del mal menor, perquè s'elimina una vida humana
i tampoc no pot ser justificada en base al principi de doble efecte;
cap dels dos no poden ser aplicats en aquest cas. La selecció
embrionària pot conduir, a més, mitjançant les tècniques de
diagnòstic prenatal a una mentalitat eugenésica, és a dir, mesurar
el valor d'una vida humana i seleccionar-la, seguint només
paràmetres de "normalitat" i de benestar físic (Joan Pau II, Enc.
Evangelium vitae, n 63), invocant per a això el concepte de
"qualitat de vida" de manera reductiva. Aquesta possibilitat no
hauria de ser infravalorada.
Que el Senyor
de la vida acompanyi als pares, en el compliment de la seva exímia
missió sostenint-los en el compromís de respectar el dret a
l'existència del nasciturus, i als fills, guiant qui estan al
servei de la vida a fer tot el possible per salvar la mare i els
nens, al mig de dificultats, de vegades dramàtic. Gràcies a Déu, a
mercè dels considerables avenços científics no són pocs els casos en
els quals els embarassos múltiples poden ser conduïts a bon terme.
Continua sent
veritat que, encara que la limitació humana comporta de vegades que
s'hagi d'assistir impotents a la mort anticipada de criatures
innocents, mai no és moralment lícit provocar voluntàriament la seva
mort.
Alfonso
Cardenal López Trujillo
President PCF
12/VII/00
