Primera pregunta.
És moralment
obligatori subministrar aliment i aigua (per vies naturals o
artificials) al pacient en "estat vegetatiu", llevat que aquests
aliments no puguin ser assimilats pel cos del pacient o no se li
puguin subministrar sense causar una notable molèstia física?
Resposta:
Sí. Subministrar aliment i aigua, fins i tot per via artificial, és,
en principi, un mitjà ordinari i proporcionat per a la conservació
de la vida. Per tant és obligatori en la mesura i mentre es demostri
que compleix la seva pròpia finalitat, que consisteix a procurar la
hidratació i la nutrició del pacient. D'aquesta manera s'evita el
sofriment i la mort derivats de la inanició i la deshidratació.
Segona pregunta:
Si la nutrició i
la hidratació se subministren per vies artificials a un pacient en
"estat vegetatiu permanent", poden ser interromputs quan els metges
competents jutgen amb certesa moral que el pacient mai no recuperarà
la consciència?
Resposta:
No. Un pacient en "estat vegetatiu permanent" és una persona, amb la
seva dignitat humana fonamental, per la qual cosa se li deuen les
cures ordinàries i proporcionades que inclouen, en principi, la
subministració d'aigua i aliments, fins i tot per vies artificials.
El Summe
Pontífex Benet XVI, en l'audiència concedida al sotasignant Cardenal
Prefecte, ha aprovat les presents Respostes decidides en la Sessió
Ordinària de la Congregació, i ha ordenat que siguin publicades.
Donat a Roma, a
la seu de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'1 d'agost del
2007.
William Cardenal Levada
Prefecte
Angelo Amato, S.D.B.
Arquebisbe titular de Sila
Secretari
