Quina relació té l’educació
infantil amb la salut mental?
L’educació d’avui repercuteix
en la salut mental de demà. La salut mental i l’educació tenen un punt en comú:
tota educació ha d’anar orientada al fet que l’ésser humà aprengui a tenir
control sobre la seva pròpia vida i a ser una persona feliç fent el que fa,
independentment de les dificultats i adversitats de la vida. Una persona així
serà una persona amb bona salut mental. Per a això, la principal via
d’aprenentatge, i amb això no descobrim res de nou, són els pares i educadors.
S’ha d’educar un ésser humà perquè sigui feliç, perquè es valori i es vulgui a
ell mateix. Cal ensenyar-li a tenir voluntat, a esforçar-se, a assolir
objectius, però sempre amb amor, perquè necessita sentir-se estimat i valorat
per part dels seus pares. També necessita sentir-se valuós i important. Les
formes i les maneres són determinants.
I l’exemple, també és
important?
És fonamental. Ells són els
grans referents per al nen. També és important, però, que no vagin de
perfectes per la vida. Necessita uns referents que siguin persones humanes
senzilles, amb els seus defectes, que tinguin limitacions en les quals el nen
pugui descobrir que és humà equivocar-se i que no passa res.
Els pares i educadors són
avui aquest referent vàlid?
Un dels grans problemes
d’avui, malauradament, és la manca de referents clars i vàlids. Els nens no
saben a què atenir-se. Aquest és el problema. Els seus referents són les
estrelles de la televisió. No hi ha uns valors clars i definits en la societat
i això està fent molt de mal. Ho deixem tot en mans dels pares, però qui educa
els pares?
Qui?
Fa trenta o quaranta anys
s’educava en uns valors, en una certa espiritualitat, fins i tot s’educava en
el respecte i en l’amor al proïsme. Avui dia no se’n parla. I el que és pitjor,
no hi ha exemples clars i vius de persones felices fent el bé. Això no apareix
als mitjans de comunicació. En canvi, el nen s’asseu davant de la televisió i
enganxat als dibuixos, tot és lluita, violència, insults... On són avui els
referents?
Ens mostra un panorama
desolador. No sé si anar a la seva consulta deu ser gaire beneficiós...
Només descric la realitat en
la qual ens trobem. Aquest context és necessari per entendre les dificultats
del nen d’avui per ser «bon noi». Els nens estudiosos o que es comporten bé
tenen avui problemes a molts col·legis. El que està de moda és la violència,
la manca de respecte, l’incivisme... Davant d’aquest panorama, els pares i
educadors responsables han d’intervenir d’una manera directa, ser més a prop
del nen i fer-li entendre amb el seu exemple i la nostra forma de vida que són
persones felices i coherents.
La televisió no ajuda gaire
en aquesta tasca, oi?
I tant que no, la televisió
sovint desfà tot el treball que els pares pugui estar fent. A través d’ella
s’anima la part més innoble de l’ésser humà. Ens trepitja el terreny. El que
està sembrant en la ment i els cors dels nens d’avui no els servirà per ser
bones persones el dia de demà. No es tracta de tenir més o menys diners, o de
ser més o menys famós, el model d’ésser humà hauria de ser el de ser bones
persones. Malauradament tot això no està de moda. Si volem millorar la nostra
societat, i penso també en la nostra salut, tot el que sigui violència,
grolleria o barroeria hauria d’estar «fora de l’abast dels nens».