Gianna Beretta va néixer en Magenta (província
de Milà) el dia 4 d'octubre de 1922. Des de la seva tendra infància,
acull el do de la fe i l'educació cristiana que rep dels seus pares.
Considera la vida com un do meravellós de Déu, confiant-se plenament a
la Providència, i convençuda de la necessitat i de l'eficàcia de
l'oració.
Durant els anys de Liceu i d'Universitat,
en els que es dedica amb diligència als estudis, tradueix la seva fe en
fruit generós d'apostolat en l'Acció Católica i en la Societat de Sant
Vicent de Paul, dedicant-se als joves i al servei caritatiu amb els
ancians i necessitats.
Havent obtingut el títol de
Doctor en Medicina i Cirurgia el 1949 a l'Universitat de Pavia, obre el 1950
un ambulatori de consulta a Mésero municipi veí a Magenta. El 1952
s'especialitza en Pediatria a l'Universitat de Milà. En la pràctica de la
medicina, presta una atenció particular a les mares, als nens, als ancians i
als pobres.
El seu treball professional, que
considera com una «missió», no li impedeix el dedicar-se més i més a l'Acció
Catòlica, intensificant el seu apostolat entre les noies joves.
Es dedica també als seus esports
favorits, l'esquí i l'alpinisme, trobant en ells una ocasió per expressar la
seva alegria de viure, recreant-se davant l'encant de la creació.
S'interroga sobre el seu avenir,
resa i demana oracions, per conèixer la voluntat de Déu. Arriba a la
conclusió que Déu la crida al matrimoni. Plena d'entusiasme, s'entrega a
aquesta vocació, amb voluntat ferma i decidida de formar una família
veritablement cristiana.
Coneix l'enginyer Pietro Molla.
Comença el període de festeig, temps de goig i alegria, d'aprofundiment en
la vida espiritual, d'oració i d'acció de gràcies al Senyor. El dia 24 de
setembre de 1955, Gianna i Pietro contreuen matrimoni en Magenta, a la
Basílica de S. Martín. Els nous esposos se senten feliços. Al novembre de
1956, Gianna dóna a llum al seu primer fill, Pierluigi. Al desembre de 1957
ve al món Mariolina i al juliol de 1959, Laura. Gianna harmonitza, amb
simplicitat i equilibri, els deures de mare, d'esposa, de metge i l'alegria
de viure.
Al setembre de 1961, en complir-se
el segon mes d'embaràs, és presa del patiment. El diagnòstic: un tumor a
l'úter. Es fa necessària una intervenció quirúrgica. Abans de ser
intervinguda, suplica al cirurgià que salvi, a tota costa, la vida que porta
al seu ventr, i es confia a l'oració i a la Providència. Se salva la vida de
la criatura. Ella dóna gràcies al Senyor i passa els set mesos abans del
part amb incomparable força d'ànim i amb plena dedicació als seus deures de
mare i de metge. S'estremeix en pensar que la criatura pugui néixer malalta,
i demana al Senyor que no succeeixi tal cosa.
Alguns dies abans del part,
confiant sempre en la Providència, està disposada a donar la seva vida per
salvar la de la criatura: «Si cal decidir entre la meva vida i la del nen,
no dubteu; elegiu -ho exigeixo- la seva. Salveu-lo».
El matí del 21 d'abril de 1962
dóna a llum a Gianna Emanuela. El dia 28 d'abril, també al matí, entre
indicibles dolors i repetint la jaculatòria «Jesús, t'estimo; Jesús,
t'estimo», mor santament. Tenia 39 anys.
Els seus funerals van ser una gran
manifestació plena d'emoció profunda, de fe i d'oració. La Santa reposa al
cementiri de Mésero a 4 quilòmetres de Magenta.
«Meditada immolació», Pau VI va definir amb aquesta frase el gest de Gianna
recordant, en l'Àngelus del diumenge 23 de setembre de 1973: «una jove mare
de la diòcesi de Milà que, per donar la vida a la seva filla, sacrificà,
amb meditada immolació, la pròpia». És evident, en les paraules del Sant
Pare, la referència cristològica al Calvari i a l'Eucaristia.
Va ser
beatificada per Joan Pau II
el 24 d'abril de 1994, Any Internacional de la Família, i
canonitzada el 16 de maig del 2004, a Roma,
junt amb Luis Orione, Anníbal María di Francia, Josep Manyanet i Vives,
Nimatullah Kassab Al-Hardini i Paula Isabel Cerioli.
Vegeu també:
#86 Evangèlium Vitae
