El nom de Cosme
significa guarnit, ben presentat; Damià, domador.
Aquests sants han estat, juntament amb sant Lluc, patrons dels
metges catòlics. A l'Orient els anomenen "els no cobradors", perquè
exercien la medicina sense cobrar res als pacients pobres.
Eren germans bessons, nascuts a l’Aràbia al segle tercer. Van
dedicar-se a la Medicina i van arribar a ser metges de gran renom.
No cobraven la consulta ni els remeis als pobres. L'única cosa que
demanaven a canvi era que els permetessin parlar-los de Jesucrist i
del seu evangeli per uns moments.
La gent els estimava força i a molts pobles eren considerats com a
verdaders benefactors dels pobres. Ells aprofitaven la seva gran
popularitat per anar estenent la religió de Jesucrist per tots els
llocs on arribaven.
Lisies, governador de Cilícia, molest perquè aquests dos germans
propagaven la religió de Jesús, tractà inútilment que deixessin de
predicar, i com no
ho
va aconseguir, manà llançar-los al mar. Però una ona gegantina va
tornar-los sans i estalvis a la riba. Manà,
llavors,
cremar-los vius, però les flames no van tocar-los sinó que van
cremar els botxins pagans que els volien turmentar. Finalment, el
mandatari manà que els tallessin el cap, i així van vessar la seva
sang per proclamar el seu amor al Diví Salvador.
I succeí llavors que al costat de la tomba de Cosme i Damià, van
començar a obrar-se curacions miraculoses. L'emperador Justinià de
Constantinopla, en una gravíssima malaltia, va encomanar-se a
aquests dos sants màrtirs i va ser guarit inexplicablement. Amb els
seus ministres, va anar a la tomba dels sants a donar-los les
gràcies
personalment
.
A Constantinopla, van aixecar dos grans temples en honor d'aquests
famosos màrtirs, i a Roma els van construir una basílica amb bells
mosaics.
Vulgui Déu enviar-nos molts metges generosos que, a imitació de
Cosme i Damià, es dediquin a receptar gratuïtament als pobres, i a
aprofitar el seu ascendent per propagar la santa religió de
Jesucrist. Què bonic fora que hi haguessin molts metges així.
Vegeu també:
