Va néixer
el 28 d'octubre de 1870 a Dunakiliti (Hongria), sisè fill d'una
família de l'antiga noblesa hongaresa. El 1876 la família es va
traslladar a Kittsee Köpcseny, actualment en Àustria, a causa del
permanent perill de desbordaments del Danubi.
Quan
tenia dotze anys va perdre la seva mare, que va morir a l'edat de
trenta-nou anys. Aquest fet va deixar una profunda empremta en el
seu esperit. Sovint deia: "Seré mèdic i curaré gratuïtament els
malalts pobres".
Després
dels estudis de secundària, va tardar diversos anys abans d’escollir
professió. El seu pare volia que es dediqués a administrar el
patrimoni familiar; per això, es va inscriure a la facultat
d’enginyeria agrària, a la universitat de Viena. Va estudiar també
química, física, filosofia, literatura i música.
El 1896
va començar els estudis de medicina a la universitat de Viena i el
1900 va obtenir el doctorat.
Es va
casar el 10 de novembre de 1898 amb la comtessa María Teresa Coreth,
una dona de profunda religiositat. El matrimoni va ser molt feliç.
Déu els va beneir amb tretze fills.
En 1902
Ladislao va fundar un hospital privat en Kittsee, amb vint-i-cinc
llits, on va treballar com a metge. A l'inici treballava com a metge
general; després es va especialitzar com a cirurgià i, més tard,
sobretot com a oculista. Durant la primera guerra mundial,
l'hospital va ser ampliat a 120 llits per a la curació dels soldats
ferits.
Després
de la mort del seu oncle Odó Batthyány-Strattmann, el 1915, Ladislao
va heretar el castell de Körmend (Hongria), i també el títol de
"príncep", així com el cognom Strattman. El 1920 la família es va
traslladar de Kittsee a Körmend i en una part del castell va muntar
un hospital, sobretot per a la seva activitat d'oculista. En aquest
camp, Ladislao va arribar a ser un gran especialista, famós tant en
la seva pàtria com a l'estranger.
Molts
pobres de Körmend, però també d'altres regions, li demanaven la seva
ajuda i el seu consell. Ell els curava gratuïtament. Com a "preu"
per la teràpia i les cures, els demanava que resessin un parenostre
per a ell. També la seva farmàcia els proporcionava gratuïtament les
medecines. Sovint, fins i tot, els donava diners per a les seves
necessitats.
Ladislao
no solament es preocupava de la salut física, sinó sobretot del bé
espiritual dels seus pacients. Abans de les operacions invocava,
juntament amb els malalts, la benedicció de Déu. Estava convençut
que com a metge només dirigia l'operació, ja que la curació era un
do del Senyor. Se sentia instrument a les mans de Déu. Quan els
malalts sortien de l'hospital, els donava imatges i un llibre
intitulat "Obre els ulls i veu", per ajudar-los en la seva vida
religiosa.
Molts
dels seus pacients, i dels seus familiars, el consideraven ja un
sant.
Ladislao
i la seva dona es van esforçar sempre per educar cristianament els
seus fills. Tots els dies la família participava en la Santa Missa,
després de la qual Ladislao els impartia una breu instrucció
cristiana, i els donava una tasca concreta que havien de realitzar
com a bona obra. A la tarda, es resava el rosari en família i
després conversaven sobre les activitats del dia i la tasca
assignada.
La seva
fe es va mostrar ferma quan es va veure afectat per una malaltia
greu. A la seva filla Lilli li va escriure des de l'hospital Löw, a
Viena: "No sé per quant temps Déu em donarà aquest sofriment. Abans
em donava una gran alegria en la vida; per això, ara, als seixanta
anys, he d'acceptar també els temps difícils amb gratitud". A la
seva germana li deia: "Sóc feliç. Sofreixo molt, però estimo els
meus dolors i em consola el fet que els suporto per a Crist".
Va
morir el 22 de gener de 1931, a Viena, després de catorze mesos de
greus sofriments, amb fama de santedat.
vatican.va
